L'investigador Josep Murlà l'acaba de publicar sota el títol: "Entre liberals i absolutistes".

RAMON ESTEBAN - Olot - Si hi ha un període de la història contemporània d'Olot que és especialment intens és el segle XIX, en el qual es troben força claus per entendre la ciutat actual. Sobre aquelles dècades, l'investigador Josep Murlà acaba de publicar Entre liberals i absolutistes, una monografia de vocació divulgativa, com les cinc precedents que ja han aparegut en la col·lecció Quaderns d'Història d'Olot, que editen l'Ajuntament i la Diputació. Amb l'enfrontament entre els dos mons citats al títol com a teló de fons (explicitat en les tres carlinades), Murlà parla de les obres públiques (el pont de Sant Roc, la carretera de Girona, el Firal), la cultura (Joan Carles Panyó, els germans Estorch, Esteve Paluzie, la Filharmónica Olotense) o l'aparició de la primera capçalera de premsa local (La Aurora Olotense, el 1859). S'esmenta, és clar, un segle XIX més obscur, com el de les execucions. Murlà narra l'última, efectuada a la ciutat pel sistema de la forca, el 1818, al prat de les Móres. I ara que es parla de tornar a portar el tren a Olot, resulta especialment oportú el capítol dedicat als projectes de ferrocarrils que es van discutir a mitjan segle XIX.