Tracta sobre els noms de lloc des de la lingüística, la geografia i la història

L'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines, juntament amb el Centre de Recerca d'Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona i Documenta Universitària, amb la col·laboració de l'Institut Ramon Muntaner i el recolzament del Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona, publiquen "Toponímia, paisatge i Cultura. Els noms de lloc des de la lingüística, la geografia i la història", que és el volum número 4 de la Col·lecció Fonts de la Biblioteca d'Història Rural. Els seus autors són Elvis Mallorquí, historiador i professor d'ensenyament secundari; Ramon Amigó, vicepresident de la Societat d'Onomàstica; Joan Anton Rabella, membre de l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans; Joan Tort, professor de Geografia de la Universitat de Barcelona; i Francesc Roma, doctor en Geografia Cultural i  l'Escola d'estudis Empresarials de la Fundació Universitària del Bages.

El llibre te el seu origen en una jornada d'estudi sobre toponímia i paisatge rural que es va celebrar a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona el 17 de setembre de l'any 2004, en la que varen ser-ne ponents els autors d'aquest treball i a partir de la qual desenvoluparen la idea de reunir les seves contribucions en un llibre.

S'estructura en dues parts ben diferenciades: la primera que analitza la confecció dels reculls integrals d'onomàstica per municipis o entitats territorials similars; i en la segona s'exploren les possibilitats d'estudi de la toponímia des de la lingüística, la geografia, la història i la cultura popular.

Els temes tractats en el llibre són els següents:

1. Introducció. (Elvis Mallorquí)

   1.1. La toponímia, un camp de coneixement interdisciplinari

   1.2. L'estructura del llibre

   1.3. La recerca toponímica a les terres de Girona

2. Els estudis de toponímia a Catalunya: Estat de la qüestió i metodologia de treball. (Ramon Amigó)

   2.1. Els reculls d'onomàstica a Catalunya, dels orígens fins a l'actualitat.

   2.2. La geografia de la recerca onomàstica catalana

   2.3. La confecció de reculls d'onomàstica: metodologia de treball.

   2.4. Inventari i estudi dels reculls de noms de lloc de Catalunya

   1. Inventari

   2. Cronologia

   3. Geografia

3. Els noms de lloc i la llengua: la toponímia des de la lingüística (Joan Antono Rabella)

   3.1. L'estudi de l'etimologia dels noms de lloc

   3.2. Els altres vessants de l'estudi lingüístic: dialectologia i gramàtica històrica

   3.3. Mancances dels estudis de toponímia.

4. Els noms de lloc i el territori: la toponímia des de la geografia. (Joan Tort)

   4.1. La toponímia i la singularitat dels llocs

   4.2. El topònim, un concepte de definició difícil.

   4.3. La recerca d'un ordre, aportació clau de la geografia.

   4.4. Un mètode geogràfic per a la recerca toponímica: els principis de transparència, d'excepcionalitat i de significativitat territorial.

   1. Principi de transparència

   2. Principi d'excepcionalitat

   3. Principi de significativitat territorial

   4.5. Un exemple: la toponímia del Baix Camp

   1. L'àmbit geogràfic estudiat. Consideracions generals

   2. L'oronímia, un apartat d'una especial rellevància al nord i a l'oest de la comarca

   3. La tendència a l'expressió del matís com a característica bàsica de la hidronímia

   4. Els noms dels paratges i les partides de terra, un àmbit semànticament polivalent.

   5. Els noms relacionats amb els aspectes humans: l'apartat quantitativament més important, però de contingut més uniforme i menys variat.

   6. Els noms dels nuclis de població. Resultats d'una anàlisi onomasiològica.

   7. Els topònims dels assentaments de població moderns: els noms de les urbanitzacions com a paradigma.

   8. Apunt sobre els noms dels elements de poblament individualitzat.

   9. Els topònims relacionats amb aspectes complementaris del poblament i amb les activitats econòmiques: predomini dels noms que testimonien el passat agrari de la comarca.

   10. L'odonímia, o noms de les vies de comunicació, en les seves diverses modalitats.

5. Els noms de lloc i el temps: la toponímia des de la història (Elvis mallorquí)

   5.1. Toponímia i història del poblament

   5.2. Toponímia i reconstrucció del paisatge medieval.

   5.3. Els noms de lloc, entre l'oralitat i l'escriptura.

   5.4. Un exemple: els topònims i la història de Sant Mateu de Montnegre (Quart)

6. Els noms de lloc i la cultura popular: La toponímia en l'imaginari de la societat tradicional. (Francesc Roma)

   6.1. El llenguatge institueix la realitat

   6.2. El topònim com a empremta i com a matriu

   6.3. Toponímia i cultura

   6.4. Els topònims es construeixen per consens, però també per conflicte.

   6.5. Toponímia i llegendística.

   6.6 Uns exemples: l' infern, la caritat i la por en la toponímia

   1. Els topònims de l' infern

   2. El cas de caritat, o com la societat forma part del paisatge i del topònim.

   3. El topònim en la relació entre humanitat i natura.

7. Conclusions (Elvis Mallorquí)

8. Bibliografia

Editat per
l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines