Són més d'11.000 imatges consultables en CD-Rom a l'arxiu del Capítol de la Catedral.

XAVIER CASTILLON - Girona - L'historiador Jaume Pinyol i el músic Albert Bosch han digitalitzat 340 partitures dels nou mestres de capella que va tenir la Catedral de Girona durant el segle XVIII. El resultat de cinc anys de feina són 11.430 imatges consultables en CD-Rom a l'arxiu del Capítol de la Catedral, que té un dels arxius musicals més complets de Catalunya pel que fa a obres litúrgiques, des del romànic fins al segle XX. Pinyol i Bosch continuaran aquesta tasca amb partitures anònimes dels segles XVI i XVII.

L'arxiu del Capítol de la Catedral té una de les sèries més completes de documents musicals litúrgics que es conserven a Catalunya. Entre les seves joies, hi ha diversos cantorals de gran tamany, alguns dels quals contenen miniatures que són autèntiques obres d'art. Aquests cantorals s'utilitzaven en les hores canòniques i es situaven damunt d'un faristol enorme situat a l'entrada del cor dels canonges, ja desaparegut, que es trobava entre l'orgue i l'altar major de la Catedral. Segons Pinyol, durant la Guerra Civil una bomba va fer malbé una part del cor, que finalment es va retirar.

No tots els cantorals tenen el mateix valor, ja que alguns són còpies, i altres han patit el pas del temps i algunes espoliacions: Pinyol recorda que en els anys quaranta o cinquanta del segle passat un ajudant de la Catedral va ser empresonat per haver tallat il·lustracions de pergamins amb les quals feia negoci.

Molt abans, el bisbalenc Joan Carreras Dagàs, primer mestre de capella seglar de la Catedral, va intentar vendre en el segle XIX algunes partitures d'un mestre de capella anterior, Josep Gaz (1690-1713), al British Museum. Finalment, la Diputació de Barcelona va adquirir les partitures, que van ser la base de l'actual arxiu musical de la Biblioteca Nacional de Catalunya. A Girona encara hi ha 46 partitures de Gaz, que han estat digitalitzades juntament amb la resta que es conserva dels mestres de capella del període 1690-1820: 1 de Gaudí, 7 de Milans, 72 de Gònima, 54 de Juncà, 21 de Balius, 48 d'Arquimbau, 14 de Pons i 77 de Compta.

El següent objectiu de Pinyol i Bosch serà les partitures anònimes dels segles XVI i XVII. Mossèn Colomer, l'últim mestre de capella de la Catedral, va fer en els anys cinquanta del segle XX, l'última catalogació de l'arxiu musical, amb una ordenació alfabètica dels autors que situava els nombrosos anònims al començament. Segons Pinyol, moltes d'aquestes partitures anònimes podrien procedir d'ordes religioses, com ara els dominics, els franciscans i els jesuites, ja que alguns dels seus membres cantaven a la capella de la Catedral, però aquesta tenia l'exclusiva de la música religiosa a Girona.

Pinyol també destaca el fet que, en aquest arxiu, s'hi pot comprovar com el català reapareix en la música paralitúrgica, no gregoriana, a partir del 1750, després d'un llarg període en què només es va utilitzar el llatí i el castellà. El català el feien servir en els seus cants sobretot les confraries, en una època en què va començar a difondre's un nou estil musical més lleuger, anomenat «galant». L'arxiu de la Catedral també conserva uns curiosos villancicos burlescos de principis del segle XIX, que es cantaven després de les tres misses de la nit de Nadal. En un d'aquests villancicos, hi ha una conversa entre un pastor i un doctor de la Universitat de Cervera. Aquest últim parla en llatí i el pastor en fa traduccions lliures com aquesta: «Eso es decir que los yernos que se les mueren las suegras la noche de Navidad (bis) consiguen dos noches buenas (bis).»

Altres notícies:
25/06/2000