Mor als 96 anys l'historiador, jurista i arxiver d'Arenys de Mar Josep Maria Pons i Guri.

Va ser un gran especialista en història del dret català i fundador de l'Arxiu Històric Fidel Fita 

TERESA MÁRQUEZ - Arenys de Mar - L'historiador, jurista i degà dels arxivers catalans, l'arenyenc Josep Maria Pons i Guri, va morir ahir, dia 23 de desembre de 2005, a la matinada a l'hospital Sant Jaume de Calella als 96 anys. Amb Pons i Guri desapareix un personatge il·lustre i una de les ments més lúcides de la comarca, sobretot en el camp de la recerca jurídica de la història de Catalunya. Com a responsable de l'Arxiu Històric Fidel Fita d'Arenys de Mar va poder desenvolupar una tasca lloable d'investigació a la comarca i, sobretot, a la zona de l'antic vescomtat de Cabrera. Malgrat la seva avançada edat, Pons i Guri continuava treballant cada dia a l'arxiu.

«M'agrada el tufet de paper vell, és com l'olor del millor perfum.» Josep Maria Pons i Guri, conegut popularment a Arenys de Mar com l'avi Pons, ha estat un dels personatges més apreciats i respectats a la comarca. Home de fort caràcter i de diàfana intel·ligència, Pons i Guri va desenvolupar la seva tasca com a arxiver des de l'any 1934. La imatge de l'avi Pons de camí al centre passejant a poc a poc per la Riera era prou coneguda. «He sigut sempre un burgesot que he treballat a la meva i pels arxius de la Generalitat i de l'Ajuntament, fent de funcionari. Quin remei, si no treballés seria un maniàtic que em passaria el dia rabiant i fent la vida impossible als altres.» D'aquesta manera es definia Josep Maria Pons i Guri en una entrevista el febrer d'aquest any, i afegia: «Treballar m'aguanta.»

Setanta anys d'arxiver Josep Maria Pons i Guri va néixer el 16 de juny del 1909 a Arenys de Mar. Va estudiar filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona. L'any 1931 es va especialitzar en història del dret i sis anys després encapçalava el dipòsit d'arxius de Manresa. Va investigar en els principals arxius de Catalunya i d'altres de l'Estat espanyol. Autor prolífic, Pons i Guri va rescatar la història de les institucions de la Catalunya medieval. També va publicar molt en matèria de metodologia històrica i paleografia. L'historiador va ser durant anys un habitual en els cercles de debat sobre la realitat territorial de la comarca, de la qual negava l'existència. «El Maresme no existeix, és una realitat oficial», deia. En aquest sentit, quan va sorgir la nova distribució del Maresme, Pons i Guri la va aplaudir. «Si ordenem tal com volem l'àrea metropolitana creixerà bé. Tot el que es coneix com a Baix Maresme, fins i tot Mataró, ja és àrea metropolitana», defensava. En l'actualitat treballava en el quart volum, que ha deixat enllestit, del seu Recull d'estudis d'història jurídica catalana.

Arenys de Mar el farà arxiver emèrit i fill predilecte

Malgrat que el reconeixement i l'estima del seu poble va arribar en vida a Josep Maria Pons i Guri, l'Ajuntament d'Arenys de Mar ja està tramitant nomenar-lo arxiver emèrit i fill predilecte de la vila, a instàncies de la demanda de diferents entitats. L'historiador, però, ha estat guardonat en la seva dilatada vida amb la Creu de Sant Jordi, la medalla d'honor del Col·legi d'Advocats de Barcelona, la de la Universitat Pompeu Fabra i, fa només uns mesos, amb la medalla President Macià. Entre les obres publicades de Pons i Guri destaca Estudi dels pilots (1960), El llibre de la Universitat de la Vila de Blanes (1969), Senyors i pagesos (1978), Entre l'emfiteusi i el feudalisme (1984), Aspectes judicials de la Cort General a l'època medieval (1991), Diari d'uns anys de guerra, 1808-1814 (1993), Quan nasqué, s'emancipà i s'organitzà una vila (1999) i Viatge a l'infern d'en Pere Porter (1999). El funeral, que s'espera que sigui multitudinari, en memòria de Josep Maria Pons i Guri se celebrarà avui dia 24 de desembre de 2005, a la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar a les dotze del migdia.