A la Facultat de Lletres han arribat 180 caixes que contenen més de 5.000 llibres.

EDUARD BATLLE - Girona - La Facultat de Lletres de la Universitat de Girona ha rebut aquesta setmana unes 180 caixes que contenen els més de 5.000 volums de la biblioteca personal de Pierre Vilar, que la família ha decidit donar a la UdG justament l'any que es commemora el centenari del seu naixement. Nascut el 1906 al Llenguadoc, Pierre Vilar va començar a implicar-se en l'estudi de la història de Catalunya arran d'una anàlisi geogràfica que va haver de fer de la ciutat de Barcelona. La seva relació amb Girona va néixer arran d'una visita el 1988 i per la posterior col·laboració que va tenir amb una de les seves deixebles, la degana de Lletres, M. Rosa Congost.

«És una satisfacció molt gran per a nosaltres la decisió que ha pres el seu fill [Jean] i els seus néts d'entregar-nos la seva biblioteca», explicava ahir la degana de la Facultat de Lletres, Maria Rosa Congost. La degana explica que la facultat ja ha rebut les 180 capses que van arribar aquesta setmana a través d'un camió de mudances. Ara caldrà catalogar les obres que, segons Congost, «formarien part d'una biblioteca molt variada. Segurament hi haurà coses en francès, castellà i català, però també hi poden haver coses en anglès i italià».

La primera vegada que Vilar va venir a Girona va ser l'any 1988, a través d'uns cursos d'estiu. En aquella època, Congost acabava de llegir la seva tesi, que anava sobre la regió de Girona, i dos anys després l'historiador francès va fer el pròleg del llibre de la gironina. Anys més tard, quan l'editorial de València 3 i 4 li va proposar fer les memòries, Vilar havia quedat cec i va proposar a Congost que fos ella qui s'encarregués de fer-ho. «Vaig tenir una relació de deixeble, de fet, com la de molts d'historiadors de la nostra generació que també s'hi senten», recorda Congost.

Influenciat doblement per Lucien Febvre i els historiadors socialistes francesos (Jaurès i Labrousse), Vilar va arribar a formular teories pròpies sobre la historiografia basades en el pensament marxista. Per Vilar, tot estudi havia d'incloure elements demogràfics, econòmics, comercials, socials i polítics. El 1962 va publicar Catalunya dins l'Espanya moderna, la seva obra més reconeguda, tot i que la seva producció de títols és molt densa.

ALTRES FONS

El fons Pierre Vilar, una vegada catalogat, passarà a formar part dels fons especials de la biblioteca de la UdG, juntament amb els ja existents: biblioteca Josep Pla, fons Prudenci i Aurora Bertrana, fons Josep Ferrater Mora, fons Christopher Small, fons Jaume Vicens Vives, fons Robert Brian Tate, etc.

Exponent de la història total marxista

Pierre Vilar –va néixer a Frontignan (Hérault) el 1906 i va morir a l'hospital de Saint-Palais (País Basc francès) el 2003– va ser un dels principals exponents de la història total marxista. Els seus primers contactes amb terres catalanes daten de dues estades a Barcelona, els anys 1934-36 i 1945-47, on va compaginar la preparació de la seva tesi doctoral sobre la Catalunya moderna i les seves classes a l'Institut Francès de Barcelona. Catedràtic a la Sorbona des de 1965 fins a la seva retirada. El maig del 2000, a l'edat de 93 anys, va rebre reconeixement de Catalunya al seu treball històric, en concedir-li la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. En un breu discurs pronunciat a la Maison de la Catalogne de París va afirmar: «Podria passar-me cinc hores parlant sobre la importància que va tenir per a mi el descobriment de Catalunya i el paper que ha desenvolupat en la meva vida. Res més.»