Localitzen a l'Arxiu històric de Girona el fons de manuscrits hebreus més important d'Europa.

Els documents s'han descobert encolats a les cobertes de 165 llibres notarials dels segles XIV al XVI 

EVA VÀZQUEZ / Girona - A còpia d'ús, les cobertes dels llibres antics, fetes en general amb pergamí es pelen i deixen al descobert part del farcit amb què les havien omplert per donar-hi resistència i flexibilitat. Sovint, aquest farcit s'obtenia dels fulls reaprofitats de llibres o documents als quals ja no es donava cap valor. Els enquadernadors gironins del segle XV devien considerar que els papers que la comunitat jueva va abandonar precipitadament arran de la seva expulsió servien només per a això: com a pasta per al farcit d'altres llibres. A l'Arxiu Històric de Girona han descobert així que tenen el fons de manuscrits hebreus més important d'Europa.

La localització de documents encolats dins les cobertes de llibres antics no és pas un fet excepcional, considerant que els enquadernadors se servien sovint d'aquest material reaprofitat en un temps que el paper o el pergamí eren un luxe. Però ja no és tan comú que entre aquesta documentació aparegui part del fons documental dels Jueus de Girona; de gran importància pel prestigi i l'erudició dels seus rabins, com el mateix Bonastruc ça Porta, i que es considerava irremissiblement perdut des de l'expulsió de la comunitat el 1492, cosa que converteix els centenars de fragments localitzats a l'arxiu en el fons de manuscrits hebreus inèdits més important d'Europa. Es tracta d'un fons molt heterogeni, en el qual s'han pogut identificar des de contractes entre particulars i acords prematrimonials fins a textos religiosos, escrits en general en semicursiva sefardita,. considerada pels experts una grafia especialment hermètica i singular.

«Quan es va ordenar la seva expulsió el 1492, els jueus van haver d'abandonar o malvendre gran part de les possessions, i amb aquesta descoberta es demostra que els enquadernadors van ser els principals beneficiaris de les seves biblioteques personals i dels arxius comunitaris, com els de la sinagoga i l'aljama», explica Josep Matas, director de l'Arxiu Històric de Girona, que està treballant juntament amb el Patronat del Call per impulsar la recuperació d'aquest fons inèdit.

Tot i que el valor del material es va confirmar tot just fa dos anys, el personal de l'arxiu ja havia observat des de principis dels anys seixanta l'existència d'aquests documents ocults en alguns llibres notarials, però no va ser fins al 1998, i en vista de la descoberta continuada de fragments en molts altres llibres, que es va plantejar la possibilitat d'emprendre una prospecció exhaustiva per avaluar la importància de la troballa: de l'escassa desena de llibres que es considerava que podien contenir manuscrits hebreus, es va saber que n'hi havia almenys 165 d'entre els segles XIV i XVI. El fet que alguns documents apareguin en llibres datats amb anterioritat a l'expulsió dels jueus no és incongruent: els enquadernadors relligaven els fulls generats per les onze notaries de Girona a vegades molt temps després que s'hagués generat la documentació, de manera que un llibre pot contenir informació del segle XIV i no haver estat enquadernat, o restaurat, fins al segle XV. És per això, també, que Josep Matas creu que podria haver-hi molts més llibres a l'arxiu amb manuscrits ocults.

L'assessorament de destacats especialistes en judaisme, com ara Mauro Perani, professor de llengua i literatura hebraiques de la Universitat de BòIonya i responsable del projecte de recuperació de manuscrits hebreus d'Itàlia, i la visita d'una delegació de la Biblioteca Nacional de Jerusalem, van permetre confirmar el valor de la troballa i la necessitat de definir un programa de recuperació, estudi i edició. El principal entrebanc per tirar endavant el projecte, però, és la procedència mateixa de la documentació: els manuscrits, encolats a les cobertes, han de ser extrets amb molta cura per no malmetre'ls sense remei. El personal de l'arxiu va desistir d'assumir aquesta delicada operació perquè «el paper s'engrunava als dits»; per això es van encarregar dues anàlisis científiques paral·leles: una a les monges benedictines del monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona, i una altra, la més detallada, a l'Instituto del Patrimonio Histórico Español, dependent del Ministeri de Cultura, que és de fet el propietari del fons de l'arxiu, tot i que la gestió correspon a la Generalitat. Les dues administracions estan treballant ara, segons va confirmar Matas, per acordar el finançament de l'extracció dels documents i la seva conservació. 

Altres Notícies:
26/01/2005
10/12/2003