Les butlles pontifícies a l'inventari papirològic català

Inicien amb les butlles pontifícies l'inventari papirològic català.

N'hi figuren dues de l'arxiu de la catedral de Girona dels papes Formòs i Romà.

Dani Chicano - Girona - Una iniciativa de Montse Tudela i Teresa Noël (revista Auriga), que té el suport del Departament de Cultura, ha permès començar un inventari papirològic català amb una primera fitxa que conté la referència de les úniques 25 butlles pontifícies que es té constància que existeixen al món; d'aquestes, 10 són a Catalunya, dues de les quals, a Girona. Ahir es va presentar aquesta iniciativa a Girona, a més de l'únic màster en papirologia de l'Estat, que es farà a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

La seu dels serveis territorials de Cultura a Girona, va ser el marc de la presentació d'aquest inventari papirològic. Montse Tudela, una de les promotores de la iniciativa i subdirectora de la revista de divulgació del món clàssic Auriga, va explicar que aquest inventari és inexistent, i que és important fer-lo per evitar usos incorrectes d'aquest patrimoni.

L'inventari comença amb una fitxa que aplega les úniques vint-i-cinc butlles pontifícies de les quals es té constància que existeixen al món. D'aquestes, deu són a Catalunya, dues de les quals a l'arxiu capitular de la catedral de Girona. Són les dels papes Formós (892) i Romà (897). La desena de butlles papals que es conserven a Catalunya en suport papir són de grans dimensions, el 1926 van ser enviades a Roma a petició del papa Pius XI per poder-les estudiar i restaurar. Totes van tornar emmarcades en fusta i vidre. L'inventari també dóna notícia de butlles catalanes desaparegudes. Els autors de l'inventari parlen de dues butlles concedides al monestir de Ripoll pels pontífexs Agapet II (951) i Sergi IV (1011), que es van perdre en un incendi el 1835, però també d'una tercera, del pontífex Benet VIII (1016), dipositada a l'abadia de Ripoll i que se suposava que també s'havia cremat, però que va aparèixer a la Biblioteca Nacional de França, a París.

També es constata l'existència a Perpinyà d'una butlla atorgada per Sergi IV (1011).

La fitxa sobre les butlles pontifícies, publicada en l'última entrega d'Auriga, és només l'embrió d'un treball molt més ampli que ha d'abastar el patrimoni papirològic del Principat de Catalunya.

Màster únic a l'Estat.

Aprofitant la presentació de l'inventari papirològic de Catalunya, ahir Isabel Rodà, la directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, va anunciar la posada en marxa d'un màster en papirologia, únic a l'Estat, que es cursarà a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona el curs acadèmic vinent. Aquest màster, que parteix d'una proposta de la revista Auriga i que té el suport de l'institut que dirigeix Rodà i de la Fundació URV, també té la col·laboració de la secció de filologia clàssica del departament de Filologia Catalana de la URV.

El màster, que ja ha obert la inscripció –el termini finalitza el 2 d'octubre–, està adreçat a llicenciats en filologia clàssica, història, arqueologia i teologia, així com a graduats en arxivística, amb coneixements de grec. El quadre docent el formen Carme Bello, Àngels Borrell, Jesús Carruesco, Francesca Mestre, Josep Montserrat, Alberto Nodar, Victoria Spottorno i Sofía Torallas. El règim del màster és semipresencial i les classes s'impartiran a Tarragona i a les seus de les dues principals col·leccions de papirs de Catalunya, el fons Roca-Puig (abadia de Montserrat) i Palau-Ribes (jesuïtes de Barcelona).