La troballa d'un document permet conèixer el constructor, Pere Baró, i la data d'inici de les obres, el 1316, fins ara desconeguts.

Oriol Mas - Besalú -Una recerca a l'arxiu comarcal d'Olot ha permès revelar un altre dels misteris de la història de Besalú. Si fa menys d'una setmana les excavacions a Santa Maria treien a la llum els orígens de l'església, ara la troballa de diversos documents ha permès conèixer qui va ser el constructor del pont medieval de Besalú, i la data d'inici de les obres del pont tal com se'l coneix avui dia. El mestre d'obres va ser Pere Baró, de Perpinyà, que va ser cridat a Besalú el gener del 1316 per començar a construir l'obra, que substituïa un pont anterior més rudimentari que havia quedat derruït per una riuada. A part d'aquest primer document històric sobre el pont, també s'ha localitzat un estudi del 1448 sobre l'estat de la muralla, del segle XIV

Fins ara només es coneixia que el 1315 el rei Jaume II va donar als jurats de la vila de Besalú el privilegi de construir un pont nou i cobrar els impostos reials per creuar-lo. Però ara el medievalista Joel Colomer -contractat per l'Ajuntament de Besalú per estudiar l'època medieval de la vila- ha trobat nous indicis dins l'arxiu notarial de Besalú que hi ha a l'arxiu comarcal d'Olot. Es tracta d'un document datat el 17 de gener del 1316 en què els governants acorden la contractació de Pere Baró, un mestre de ponts de Perpinyà, perquè es desplaci a Besalú i supervisi, doni les directrius i comenci la construcció del pont; a més, s'hi esmenta que li facilitaran tot el que li sigui necessari. Segons Colomer, aquest decalatge d'un any entre la concessió del privilegi i l'encàrrec de les obres es deu probablement al fet que en aquella època gairebé no existien mestres capaços de fer ponts, i van haver de passar mesos per trobar-lo. A més, documents posteriors d'inicis del 1317 trobats ara demostren que ja es devien diners a particulars i que s'havien avançat per sufragar les obres, que també es pagaven amb el peatge recaptat gràcies al privilegi.

La muralla, tal com era

Una altra de les principals troballes de Joel Colomer és un estudi del 1448 en què es repassa l'estat de la muralla edificada el 1380 durant el regnat de Pere III. Les guerres de remences van malmetre aquesta muralla -que és la que es pot veure al costat del riu-, motiu pel qual es va encarregar un document on es fes especial èmfasi en l'estat de la muralla per llavors reconstruir-la. Segons Colomer, un cop aquest document s'analitzi en profunditat, es podrà saber el nom i la situació de totes les portes, torres i altres elements que hi havia en l'estructura original. Precisament, l'Ajuntament està exectuant actualment les obres de perllongació de la ronda fluvial, que anirà en paral·lel al pany de muralla que hi ha sobre el Fluvià i que també permetrà donar més vistositat i recuperar aquest tram. Això es complementarà amb la museïtzació i adequació de la plaça on hi ha la sinagoga i el micvé, amb un pressupost de 200.000 euros dedicats a la millora de l'espai i a la seva connexió amb la ronda fluvial. Finalment, s'ha enderrocat l'antic escorxador, que permetrà fer la primera actuació directa sobre el pany de la muralla del segle IX. On hi havia l'escorxador es farà una plaça dedicada al comte i bisbe Miró, i un mirador sobre la muralla.