Està il·lustrat amb motius florals i ha estat cedit per Uriel Macías Kapon.

Xavier Castillón. Girona - Coincidint amb la 53a Exposició de Flors de Girona, el Museu d'Història dels Jueus ha incorporat a la seva col·lecció la Meguil·lat Ester, un manuscrit hebreu en format de rotlle, il·lustrat amb «magnífics motius florals». Aquest rotlle és originari del Marroc, on es va realitzar a finals del segle XVIII, i ha estat cedit al museu gironí per Uriel Macías Kapon, autor de diversos llibres sobre la història i la cultura jueves. El Patronat Call de Girona va encarregar la restauració del rotlle a Dolors Velasco

Meguil·là vol dir rotlle en hebreu. De fet, cinc dels llibres de la Bíblia hebrea van ser escrits originàriament en forma de rotlle: el llibre de Rut, el Càntic dels Càntics, el llibre de les Lamentacions, l'Eclesiastés i el llibre d'Ester. Actualment, el llibre d'Ester és l'únic que encara es conserva i es llegeix en aquest format a totes les comunitats jueves, i per això és conegut com la meguil·là per excel·lència i se l'anomena comunament la Meguil·lat Ester. La tradició afirma que, en l'era messiànica, tots els altres llibres seran abolits, però la Megui·lat Ester es conservarà eternament. El llibre es llegeix per la festa jueva de Purim, al febrer, i narra la gesta de la reina Ester, l'heroïna jueva que al segle V abans de Crist va salvar el seu poble de l'aniquilació a la qual l'havia condemnat el malvat Hamman, conseller del rei persa Xerxes, de qui Ester era una de les esposes favorites.

Una meguil·là no té el mateix valor sagrat que la Torà. Per això, ja des de l'edat mitjana els anomenats «llibres en rotlle» solien contenir excel·lents il·lustracions amb motius florals i decoratius, a diferència de la Torà, que en cap cas podia ser il·lustrada. Entre les famílies jueves catalanes benestants, era habitual tenir un rotlle d'Ester a casa. La majoria de jueves medievals n'escoltaven la lectura pública que es feia a la sinagoga.

El savi i il·lustre Hasday Cresques, personalitat del judaisme català de finals del segle XIV, que feia de rabí principal de Saragossa, va escriure una carta a l'insigne rabí Nissim ben Reuben, el Gironí, en què es lamentava que, a diferència de Barcelona o Girona, a Saragossa les dones jueves no coneixien l'hebreu, i havia hagut de fer traduir la Meguil·lat Ester a la llengua vulgar perquè les dones poguessin entendre'n la lectura a la sinagoga.