Deixa un buit difícil d'omplir en el món de la història i l'arxivística.

Ja feia uns dies que la malaltia anava llevant hores a la inesgotable passió pel treball de Mn. Josep Maria Marquès, no pensava en la feina feta sinó en la que quedava per fer i per això engolia les nits d'insomni posant al descobert les entranyes de l'arxiu diocesà. La seva extensa bibliografia és el testimoni d'una vida intensa, sense racons perduts, en totes les seves facetes de sacerdot, professor, historiador, arxiver i sobretot humanista. Podríem pensar que ha mort massa aviat, però estic segur que si és pogués mesurar la quantitat de vida com la suma dels moments creatius, la longevitat de Mn. Marquès estaria fora del corrent. Només els que usem de la seva feina en els nostres treballs, podem pensar egoistament que la seva mort és inoportuna.

Una sensibilitat especial per la feina ben feta, el feia a vegades massa crític amb allò que raonadament trobava incorrecte, però això era una part més de la seva autoritat com a gran mestre i així s'ha d'acceptar.

La seva obra és un punt de referència que sobreviurà al seu record, amb ella ha aconseguit obrir al món erudit i profà, una informació que difícilment seria abastable sense una tasca de recerca intensa i constant. Podríem afirmar que ha llegat el seu coneixement a la humanitat i per això a nosaltres no ens queda rés més que donar-li les gràcies pel que ens ha donat. Descansi en pau Josep Maria Marquès i Planagumà.

Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)

Notícia publicada al diari El Punt el 9 de novembre de 2007:

L'Arxiu Diocesà perd el director

Mossèn Josep Maria Marquès va morir ahir a Girona a l'edat de 68 anys

L. PORTAL. Girona L'ànima de l'Arxiu Diocesà, mossèn Josep Maria Marquès i Planagumà, va morir ahir a l'edat de 68 anys, deixant rere seu un llegat arxivístic i de classificació més que notable. Marquès va ser l'encarregat d'una tasca extensa i complexa, la classificació d'aquest arxiu per aconseguir posar la seva informació a l'abast dels investigadors. Aquest estiu passat encara es va presentar el seu darrer llibre, Lletres del bisbe de Girona: segle XIV, obra seva i de Jaume de Puig i Oliver. La cerimònia exequial en memòria de mossèn Marquès se celebrarà avui a les 4 de la tarda a la parròquia de Sant Josep de Girona.

De Josep Maria Marquès cal destacar el seu ingent treball de classificació a l'Arxiu Diocesà, les iniciatives per posar la documentació a l'abast dels investigadors i les seves publicacions sobre història de l'Església, en especial sobre la història de la diòcesi de Girona i particularment de les parròquies.

La seva bibliografia abasta uns 170 títols entre llibres i articles, dels quals la història de la diòcesi de Girona, publicada recentment en castellà, i ara a punt de sortir la versió en català.

Aquest erudit eclesiàstic gironí va néixer el 8 d'octubre de 1939 a Cruïlles. Des de la infància va viure a Vilobí d'Onyar i va ser ordenat prevere el 1963. Després de nombrosos estudis, passant fins i tot per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on es va llicenciar en teologia i, posteriorment, hi va fer els estudis d'història eclesiàstica, Marquès va retornar a la diòcesi de Girona el 1978.

Ara fa un any, es va presentar el llibre Ordinari (Ritual) de Girona, 1502, obra seva juntament amb Francesc Feliu, i fa pocs mesos, el juliol passat, es va presentar la seva última obra publicada en vida, Lletres del bisbe de Girona: segle XIV, en què compartia autoria amb Jaume de Puig i Oliver. Una altra de les seves facetes va ser la de mestre. Així va ser degà d'estudis del seminari gironí del 1978 al 1984 i professor de religió de l'IES Salvador Espriu de Salt (1978-1985); professor de pedagogia religiosa a l'Escola Normal de Magisteri, primer, i a la Facultat de Ciències de l'Educació de la UdG, després (1985-1997); professor de la Facultat de Teologia de Catalunya (1986-1996), i professor d'història de l'església a l'Institut de Teologia i a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Girona (1988).

Com a capellà, va ser rector de Fornells, Sils, Riudarenes, l'Esparra i Vallcanera i Quart.

Però al marge d'estudis, docència i vocació, la passió de Marquès va ser per l'Arxiu Diocesà, del qual era director des del 1980 i a partir del 2003 també cap del servei del patrimoni històric documental de la diòcesi. Des del 2001 era membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història. El seu afany per donar a conèixer el contingut de l'arxiu va fer que, fins i tot, el volgués fer entrar al llibre Guinness dels rècords, en l'apartat d'arxivística, gràcies als més de 270.000 documents que havien estat informatitzats el 2001.

En la mort d'un humanista

opinió

ROGER ZAMORANO. VICEPRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA I PONENT DE CULTURA.

Serà cada cop més difícil trobar persones que reuneixin les capacitats intel·lectuals que confluïen en el dr. Josep Maria Marquès i Planagumà, sacerdot, historiador i arxiver, recentment traspassat. Durant els darrers 27 anys no era difícil trobar-lo, durant les seves llargues jornades laborals, a l'Arxiu Diocesà de Girona, immergit en llibres i lligalls o empenyent un carretó carregat de vells volums. El dr. Marquès va emprendre la tasca monumental d'inventariar aquells rics fons documentals de l'Arxiu Diocesà de Girona. La manca de recursos de l'equipament patrimonial, la va suplir per una capacitat de treball titànica. El 2002, la Diputació de Girona va donar suport a l'edició d'un CD en què es recollien part dels documents fitxats. Una de les seves obres més recents, Una història de la diòcesi de Girona (2007), pot llegir-se com una síntesi del seu rigorós treball de recerca al llarg de cinquanta anys.

El dr. Marquès va publicar, al llarg de la seva vida, més de 170 títols, que abasten la història, la cultura, l'educació, l'economia o la política. Els seus principals camps d'interès van ser les ciències religioses i les documentals. La Diputació de Girona té en premsa un dels seus darrers estudis: Inscripcions i sepultures de la catedral de Girona, amb una introducció de Marc Sureda, obra pòstuma que honorarà el catàleg de publicacions de la institució juntament amb els altres seus vuit títols editats i la trentena de col·laboracions a la Revista de Girona.

Una de les virtuts del Dr. Marquès era la sinceritat i la capacitat per emetre crítiques punyents però raonades i difícilment rebatibles. Estimava apassionadament Catalunya i la seva gent, tant els catalans de soca-rel com els nouvinguts. Va estar atent de la realitat del carrer i va defensar l'opinió pública a través d'articles a El Punt i Diari de Girona. El premi Actuació Cívica Catalana, que va rebre de la Fundació Jaume I, li va fer justícia.

Malauradament, el Dr. Josep Maria Marquès no ha estat a temps de veure publicada la miscel·lània d'estudis a través de la qual el Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona volia retre-li homenatge. Serà un llibre plural, obert a tothom i amb aportacions d'interès en àmbits molt diversos del saber. Creiem que no hi ha millor homenatge per a un home d'un enorme bagatge humanístic i amb una dedicació constant a la investigació històrica i al patrimoni cultural de les terres de Girona.

Notícia publicada al Diari de Girona el 9 de novembre de 2007:

Mor als 68 anys Josep M. Marquès, director de l´Arxiu Diocesà de Girona

DDEG, GIRONA Mossèn Josep Maria Marquès va morir la matinada d´ahir dijous a l´hospital Josep Trueta de Girona, als 68 anys d'edat. Marquès havia estat ingressat feia dies perquè s´havia agreujat la malaltia que patia. El funeral es farà avui a les 4 de la tarda a l´església de Sant Josep.

Nascut a Cruïlles el 8 d´octubre de 1939, Josep Maria Marquès va tenir una dilatada carrera eclesiàstica amb vinculació arreu de les comarques gironines i també a Roma.

Actualment era director de l'Arxiu diocesà i cap del Servei de Patrimoni Històric Documental de la diòcesi.

També va destacar el seu paper com a docent, ja que va ser professor de religió de l'IES Salvador Espriu de Salt del 1978 al 1985; del 1985 al 1997, i professor de Pedagogia religiosa a l'Escola Normal de Magisteri, primer, i a la Facultat de Ciències de l'Educació de la UdG, després. Del 1986 al 1996, va exercir com a professor de la Facultat de Teologia de Catalunya a Barcelona; des del 1988, com a professor d'Història de l'Església, primer a l'Institut de Teologia i, després, a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Girona.

Malgrat néixer a Cruïlles, des de la infància va viure a Vilobí d'Onyar i més tard va entrar a cursar estudis eclesiàstics al Seminari de Girona, on va rebre l'ordenació de prevere el 7 de juliol de 1963. El curs 1963-1964 es va llicenciar en Teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Va retornar a la diòcesi el 1964 i va exercir un any de vicari de Sarrià de Ter. Des del 1965 i fins el 1972 va ser professor de Teologia Fonamental i bibliotecari del Seminari diocesà. Del 1965 al 1971, col·laborador de la parròquia de Sant Josep de Girona; del 1965 al 1967 consiliari diocesà de l'HOAC (Hermandad Obrera de Acción Católica) i del 1967 al 1971, director del Secretariat diocesà de Catequesi. També va ser, durant un temps, consiliari diocesà de l'Escoltisme i del 1971 al 1972, membre de l'equip pastoral de la parròquia de Sant Feliu de Girona. El 1972 va retornar a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma fins al 1978, per fer els estudis d'Història Eclesiàstica. Durant aquesta estada a Roma va ser, des del 1974, becari de l'Institut Espanyol d'Història Eclesiàstica i administrador de l'Església Nacional de Montserrat. El 16 de juny de 1978 va presentar la tesi doctoral sobre una etapa en la Nunciatura de la Santa Seu a Espanya durant el segle XVII. També, posteriorment, el 1981, va obtenir el títol de llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona. Novament retornat a la diòcesi, el 1978 va reprendre la docència al Seminari diocesà, on va ser-ne degà d´estudis del 1978 al 1984; bibliotecari del 1978 al 1980 i administrador del 1978 al 1988. Del 1988 al 2001, va ser el rector de Fornells de la Selva; del 2001 al 2003, rector de Sils, Riudarenes, l'Esparra i Vallcanera i del 2003 al 2005, rector de Quart. Dins la seva trajectòria, també ha estat director de l'Arxiu Diocesà des del 1980 i a partir del 2003 també cap del Servei del patrimoni històric documental de la diòcesi. Des del 2001 era membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història.

En un comunicat, el Bisbat de Girona va destacar ahir el seu «ingent treball» de classificació a l'Arxiu diocesà, les iniciatives per posar la documentació a l'abast dels investigadors i les seves publicacions sobre història de l´Església, en especial sobre la història de la diòcesi de Girona i particularment de les parròquies. La seva bibliografia abasta uns 170 títols entre llibres i articles, entre els quals cal esmentar la història de la diòcesi de Girona, recentment publicada en castellà i, ara a punt de sortir a la llum, la seva versió en llengua catalana. Potser no era un home molt popular, però les seves aportacions han estat molt agraïdes per part dels investigadors i estudiosos, als quals ha facilitat moltíssim la consulta de les fonts documentals.