Els documents es van trobar a l´interior d´una falsa paret de l´edifici i alguns ja han estat restaurants

TAPI CARRERAS - GIRONA / Les reformes que s´estan portant a terme en una antiga casa del Barri Vell de Girona han posat al descobert un seguit de documents datats en diversos segles d´història. Entre aquests documents hi ha una còpia impresa l´any 1786 de la suposada sentència que va dictar Ponç Pilat contra Jesuscrist, que acabaria amb aquest clavat i mort en una creu. També hi ha un pergamí amb goigs de Sant Ponç de Fontajau, que s´ha datat el 1731. Altres són de pell d´ovella.

Els documents es van trobar a l´interior d´una falsa paret de l´edifici i alguns ja han estat restaurants. El pergamí que suscita més curiositat és l´enigmàtica còpia que hauria fet el bisbe de Segòvia de la suposada sentència que va acabar amb la vida de Jesús. Malgrat que històricament s´ha mantigut que la sentència es va dictar oralment, algú l´hauria reproduït i guardat misteriosament i després el bisbe Segòvia l´hauria vist i copiat. Segons consta a l´entrada del document, la sentència de Ponç Pilat s´hauria trobat a Nàpols «miraculosament dins d´una bellíssima pedra, en la qual hi havia dues caixetes, una de ferro, i a l´interior seu una altra de finíssim marfil, on hi havia inclosa la infraescrita sentència en lletra hebraica (...)».

La sentència remet a l´època romana, durant el regnat de Tiberi Cèsar «emperador romà i de tot el món i monarca invencible» i de Ponç Pilat, governador de Judea. Ponç Pilat afirma que condemna i sentencia Jesús explicant que la seva mort «sigui en Creu, i fixat en claus com els presos» i que «no ha cessat de moure gentades per tota Judea». Lamenta que hagi «congregat i unit molt homes rics i pobres (...) fent-se fill de Déu i Rei de Jerusalem» amenaçant la ruïna de la ciutat i el seu Sacre Temple, negant el tribut al Cèsar». També relata que «es va atrevir a entrar amb rams, i triomf, i amb part del poble dins de la ciutat de Jerusalem i el Sagrat Temple».

Ponç Pilat detalla com ha d´acabar Jesús els seus dies: «Mano al méu Centurió Cinquè Corneli que porti públicament per la ciutat a Jesús Crist, lligat i flagelat, i que sigui vestit de púrpura, i coronat d´algunes espines, amb la pròpia Creu a les seves espatlles perquè sigui exemple per a tots els malfactors». I tal com històricament s´ha mantingut en la memòria, Pilat ordena que «siguin portats dos lladres homicides i que surtin per la Porta Sagrada (...) i que porti Jesús al públic Mont de Justícia anomenat Calvari, on crucificat i mort, quedi el cos a la Creu, com a espectacle de tots els malvats». Finalment, el governador de Judea alerta que «ningú de cap Estat o qualitat s´atreveixi temeràriament a impedir la tal justícia manada per mi, administrada i executada amb tot el rigor segons els decrets i lleis romanes i hebrees, amb pena de rebel·lió a l´Imperi Romà».

Entre els documents també hi ha una cançó de la «Mala Dona i del bon Janot» datada de 1706 i que hauria escrit Mariano Soldevilla; una circular signada per Gaspar Rocabruna del Govern Militar i Política de Girona de 1827; una missiva d´octubre de 1830 del procurador Mariano Bosch, dirigida a un veí de Sarrià, Miguel Rovira, on se l´amenaça d´anar al jutjat si no eixuga un deute; un rebut en duros de l´any 1808, del pagament del cadastre; i altres documents del 1700 i el 1800. També hi ha un goig de Sant Ponç de Fontajau.

Destaquen també dos pergamins sobre pell d´ovella i escrits en llatí i amb una elaborada signatura d´un notari. Un és de 1418, està escrit en lletra gòtica, i tracta sobre un contracte de renúncia de dues peces de terra que Pere Longanya fa a favor de la Pia Almoina de Cornellà.  .