La casa romana queda totalment al descobert, després d'un quart de segle d'excavacions.

RAMON ESTÉBAN / Camós · La campanya d'aquest any al jaciment de la vil·la romana de Vilauba s'ha dedicat a fer aflorar els límits que tenia l'habitatge principal entre els segles I i III, que va ser l'etapa de més activitat d'aquest assentament rural. Els últims descobriments permeten finalment la reconstrucció virtual de la casa, que es plasmarà en un pòster explicatiu i un quadríptic que s'editaran els pròxims mesos. Serà una bona manera de commemorar els 25 anys ininterromputs d'excavacions.

Pocs jaciments d'aquest país poden exhibir un quart de segle d'activitat. El de la vil·la (assentament rural) de Vilauba, d'època romana, excavat els estius des del 1978 de manera ininterrompuda, és un d'aquests casos excepcionals. Coincidint amb l'efemèride, l'equip d'arqueòlegs que hi ha estat treballant les últimes setmanes (un grup força estable: els codirectors - Pere Castanyer i Joaquim Tremoleda - han estat sempre els mateixos i tres col·laboradors - Rafa Dehesa, Iolanda Puigdevall i Marta Pi - hi han invertit molts estius) ha arribat a les parets que tanquen la casa a la banda sud, cosa que significa que, per fi, les excavacions han tret a la llum tota aquesta construcció, d'uns 1.300 metres quadrats d'extensió. 

La recerca d'aquest estiu ha fet aflorar el passadís porxat i tres habitacions de l'ala sud. No ha estat una sorpresa va explicar ahir Pere Castanyer perquè, després de desenterrar les restes dels porxos i les habitacions de les ales del nord i l'oest, que donaven a un mateix pati, el més lògic era que aparegués una estructura similar en aquella zona. Definitivament, l'espai residencial de la vil·la consta d'un sistema d'estances a tot el volt del pati, excepte pel costat de llevant, que queda obert. Aquesta descripció correspon a com era la casa entre els segles I i III. Si les previsions es compleixen, els pròxims anys han de sortir (probablement al sud) els magatzems i tallers de la mateixa època. Segons la hipòtesi de Castanyer i Tremoleda, els banys que van ser excavats les campanyes anteriors i que estan situats a l'altra banda de la carretera del Pujarnol devien estar connectats amb aquella casa principal. A finals del segle III o a principis del IV, el complex va ser reformat i probablement va registrar activitat fins al segle VII. 

La divulgació pendent 

R.E. · Si bé és de sobres conegut en els ambients científics (una monografia, publicada el 2000, hi ha ajudat molt), Vilauba té un important dèficit en matèria de divulgació entre el gran públic. Pendent encara la museïtzació definitiva del recinte, a través de la qual es podran organitzar visites de manera regular, aquest any es farà un pas endavant en la imprescindible tasca de difondre'l: editaran un pòster en què es veurà la casa principal, acompanyada de diferents gràfics sobre les etapes constructives i, paral·lelament, posaran en circulació una versió en formatde quadríptic (desplegables de quatre planes). Sens dubte arriben tard (fa 25 anys que s'hi excava), però com diuen els pragmàtics: val més tard que mai.

Veure fitxa del jaciment