El dia 28 de juliol del 2001, s'ha inaugurat la històrica restauració de la paret monumental, original del segle XVIII

Onze mesos després que comencessin els treballs, el dia 28 de juliol del 2001 es dóna oficialment per acabada la històrica restauració de la façana de la catedral de Girona. Una inversió de 117 milions i un projecte tècnic executat per un equip especialitzat en encàrrecs similars a les més importants catedrals de l'Estat, ha permès recuperar l'aspecte que devia tenir la paret monumental al segle XVIII, quan es va donar per acabada la part més important del mur, excepte els metres finals, culminats als anys 60 del segle passat. A partir d'ara s'invertiran uns 300 milions en altres obres d'urgència a la nau, les cobertes (en execució), el campanar, la torre de Carlemany i els claustres.

RAMON ESTÉBAN / Girona · La restauració de la façana, pressupostada en 117 milions, es va fixar com la feina prioritària de tota la reforma prevista dins de les intervencions més urgents (que costaran uns 400 milions, pagats entre el Bisbat, l'Estat, la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament), ja que la cara de la seu gironina estava molt deteriorada, fonamentalment a causa de l'acció de la pluja i la contaminació. 

A començament del juny de l'any passat es va col·locar la bastida, un impressionant laberint metàl·lic, però no va ser fins a començament d'agost que es va instal·lar una lona de protecció de 1.050 metres quadrats amb la reproducció d'una imatge de la façana, tal com ha quedat un cop restaurada. 

A la recerca de patrocinadors 

La bastida ha estat finançada per l'empresa "Retevisión", que d'aquesta manera ha obert camí a la línia de finançament que pretén el capítol de la catedral, consistent a buscar empreses potents que puguin fer-se càrrec d'una part de les obres. La nova il·luminació interior, per exemple, serà sufragada per la companyia elèctrica Endesa. 

La feina de restauració la van executar un equip de setze especialistes dirigits per Lucrecia Ruiz Villar. A mitjan novembre de l'any passat es van presentar els primers resultats, considerant que s'havia arribat a la meitat dels treballs. En aquells moments s'havia netejat la meitat superior, que va recuperar un aspecte sorprenent amb una tonalitat blanquinosa probablement similar a la que la façana devia tenir quan la van acabar, el 1740. Les esquerdes es van cosir, es van reposar alguns trossos - reconstruint-los amb petites estructures de fibra de vidre - i es van reforçar les cornises perquè l'aigua no circuli per la superfície. En molts de casos es van haver de reposar blocs sencers perquè estaven massa deteriorats. Un equip de picapedrers va fer les peces, a imitació de les originals, als soterranis de la seu, que durant uns mesos es van convertir en uns tallers. 

L'última fase de la restauració, que ha durat els últims mesos, ha consistit a aplicar una capa d'hidrofugant silicònic que impermeabilitzarà la pedra. La restauració, pròpiament dita, es va acabar fa unes setmanes, però no s'ha retirat la bastida fins aquesta setmana perquè s'ha aprofitat l'estructura metàl·lica per reparar els vitralls de la rosassa. 

L'autor va ser un altre 

Mentre es feia la reforma, va transcendir que la façana de la catedral de Girona és d'un autor diferent del que s'havia pensat fins aleshores. (Veure notícia del 24/11/2000). La va dibuixar el carmelita Josep de la Concepció i no pas Miquel Llavina, segons revela la tesi doctoral que va presentar aquest hivern passat Carme Narváez a la Universitat Autònoma de Barcelona. Narváez va descobrir que les inscripcions de la traça de la façana que es conserva a l'arxiu capitular indicaven el nom del vertader dissenyador. Fra Josep de la Concepció va ser un cèlebre tracista que va treballar arreu de la península.

Notícia del dia de la inauguració:

MARC BATALLER / Girona · El bisbe de Girona, Jaume Camprodon, va fer aquest dia una crida perquè es potenciï la cultura religiosa, ja que és «cabdal per entendre el sentit d'obres arquitectòniques com la catedral gironina». Camprodon va fer aquestes declaracions durant la inauguració de la històrica restauració de la façana del temple després d'onze mesos de treballs i un pressupost de 117 milions de pessetes. Per la seva part, l'alcalde, Joaquim Nadal (PSC), va explicar que cal continuar amb els treballs de restauració per dignificar encara més la catedral i estendre'ls a altres monuments de la ciutat.

«Ha estat un treball exhaustiu en el qual hem respectat, al màxim, l'aspecte original de la façana.» Amb aquestes paraules, un dels arquitectes encarregats de la reforma, Joan Viadé, explicava a les persones que ahir van assistir a l'acte d'inauguració els treballs que s'han dut a terme aquests últims onze mesos. També va dir que s'han hagut de fer unes quantes peces noves - sobretot a la primera i la segona cornisa -, perquè era impossible restaurar les actuals. Una de les persones que estaven més exaltants per la restauració de la façana era el bisbe, Jaume Camprodon. «La reforma s'ha d'agafar com una lliçó de col·laboració entre totes les institucions que ha de servir d'exemple. Tot i això; per entendre tota la seva magnificència, cal tenir uns certs coneixements religiosos.» L'alcalde també va remarcar la importància de l'obra. «Avui  tinc una profunda emoció. Visitar la Catedral és una aventura apassionant i única, i un temple com aquest es mereix una gran restauració com la de la façana i les posteriors que farem.» A partir d'ara es preveu que es destinin cap a 300 milions de pessetes més a altres obres d'urgència a la Catedral, en espais com ara la nau, les cobertes, el campanar, la torre de Carlemany i els claustres.

Altres notícies:
11/05/2000
18/04/2001
24/11/2000
09/10/2001