Els arqueòlegs Enriqueta Pons i Lluís Garcia publiquen la singular troballa ubicada al Mas Castellar de Pontós.

DdG/Girona. En el jaciment arqueològic de Mas Castellar de Pontós, a l'Alt Empordà, els arqueòlegs van trobar, ara fa uns anys, una fossa excavada al terra que contenia nombroses restes de menjar -ossos de mamífers domèstics, d'ocells i de peixos, i també de cereals-, així com també restes de vaixella de taula, especialment per beure, que havien estat llençades a dins. L'estudi analític de tots els materials recollits de dins la fossa ha permès conèixer millor l'alimentació del món ibèric català, en un període que va entre l'any 500 i el 300 abans de Crist. Aquest estudi, publicat ara sota el títol Prácticas alimentarias en el mundo ibérico. El ejemplo de la fosa FS362 de Mas Castellar de Pontós (Empordà-España), ofereix també un repàs de la història de l'alimentació ibèrica, de la manipulació dels aliments, dels instruments i recipients emprats, dels llocs de menjar i dels llocs d'escombraries, aquests últims veritables residus d'acumulació de menjar. El llibre és obra dels arqueòlegs Enriqueta Pons i Lluís Garcia, directors de l'excavació arqueològica. Segons van explicar, la fossa on es va produir la troballa fou segellada per un abocament que contenia nombrosos residus de forja, cosa que també va permetre fer un estudi exhaustiu sobre els estadis siderúrgics del moment. I, abans de tancar-la del tot, dins un forat es varen trobar dues copes d'imitació grega, iguals que la vintena que s'havien trobat més avall. Tot plegat suggereix la història d'un banquet o àpat excepcional que es va fer sobre les runes d'un poblat fortificat i en el qual es devia celebrar un esdeveniment, com ara la unió nupcial de dues famílies, relacionat amb el gremi dels ferrers. Un intens treball en equip Són autors del llibre D. Asensio, M. Bouso, D. Canal, L. Colominas, J. Ferrer, M. Fuertes, L. Garcia, D. Giner, V. Gironès, N. Juan-Muns, A. López, R. Marlasca, R. Piqué, E. Pons, M.C. Rovira, M. Saña, J. Velaza i A. Vargas.

En el prefaci del llibre, Michel Py, director d'investigació del CNR, afirma que, "amb tota seguretat", el dipòsit de Mas Castellar de Pontós on es van trobar les restes "contenia les restes d'un ?banquet". Py argumenta que "si les restes vegetals, els ossos dels mamífers, els materials de rebuig metal·lúrgics trobats poden deixar algun dubte, l'anàlisi de la vaixella i de l'avifauna, que sembla molt específica, testimonia sense discussió un esdeveniment que difícilment es pot considerar que no sigui un àpat col·lectiu". L'autor prossegueix explicant que, a partir de la vaixella de cuina, de les àmfores de vi i de les copes de veure, els testimonis arqueològics directes de la pràctica del banquet, referents a les societats protohistòriques en les quals es considera que van ser habituals, no són gaire nombrosos en aquesta zona Mediterrània. "No hi ha dubte que aquests llibre quedarà com un referent que, a més a més, ofereix una documentació de qualitat singular a la reflexió etnoarqueològica sobre les societats de la protohistòria", conclou Michel Py.

Documenten el primer banquet de Catalunya, d'ara fa 2.400 anys

Recullen en un estudi com era l'alimentació dels ibers a Pontós

LAURA PORTAL. Pontós - El primer banquet documentat de Catalunya es va celebrar fa 2.400 anys. Al jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós s'han localitzat les restes d'aquesta celebració col·lectiva. L'estudi titulat Prácticas alimentarias en el mundo ibérico serà presentat divendres que ve, a 2/4 de 8 del vespre, a la Fontana d'Or.

Acaba de publicar-se el llibre que recull l'estudi de les restes més antigues que es coneixen a Catalunya d'un banquet. L'obra, editada a Oxford dins dels British Archaeological Reports, recull les aportacions de 18 arqueòlegs i especialistes que han estudiat les restes vegetals i animals, els recipients ceràmics i les peces metàl·liques del Mas Castellar.

EL MENÚ

El banquet estava relacionat probablement amb el gremi dels ferrers i durant la celebració es van consumir 1 bou, 3 porcs, 1 cabra, 1 corder, 1 xai, 1 conill, 11 gallines, 11 tudons, 1 perdiu, 1 ànec i alguns peixos: boga, mabre, dorada, déntol, salpa, anguila, sorell, mújol, verat, barb. A més s'hi han trobat restes d'ordi, de blat, de mill i altres vegetals. Les restes de tenalles grans, escifs, càntirs i altres recipients documenten un important consum de begudes.

LLIBRE DE REFERÈNCIA

El llibre, dirigit per Enriqueta Pons i Lluís Garcia, també fa un repàs del coneixement històric sobre els banquets i sobre l'alimentació ibèrica, i segons Michel Py, director de recerca del CNRS, «quedarà com un referent que, a més, ofereix una documentació de qualitat singular a la reflexió etnoarqueològica sobre les societats de la protohistòria».

Enriqueta Pons és arqueòloga i investigadora del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Girona i ha dirigit durant quinze anys les excavacions i l'estudi del jaciment de Mas Castellar.

Lluís Garcia és investigador associat del CNRS, forma part de la xarxa de científics de l'Institut Europeu d'Història i Cultures de l'Alimentació i és el president de l'Associació Catalana de Bioarqueologia. Ha estudiat restes animals de més de 30 jaciments arqueològics de diversos països i és especialista en història de l'alimentació.

Els altres autors són David Asensio, Mònica Bouso, David Canal, Lídia Colominas, Joan Ferrer, Maribel Fuertes, Dani Giner, Vicenç Gironès, Núria Juan-Muns, Antonio López, Ricard Marlasca, Raquel Piqué, Maria Carme Rovira, Maria Saña, Javier Velaza i Anna Vargas.

Fitxa Arqueològica