Hi havia molta documentació sobre l'edifici, però mai n'havien trobat cap estructura.

RAMÓN EST'ÉBAN / Castelló d'Empúries · Els historiadors tenen des d'aquesta setmana una assignatura pendent menys. Els arqueòlegs que estaven treballant a la plaça de Jaume I de Castelló d'Empúries, a tocar de la Cúria i la presó gòtiques, han desenterrat les restes d'una torre circular i un mur que han identificat com a parts del castell i la muralla de la vila anterior al segle XIV. És a dir, el primer castell dels comtes d'Empúries a Castelló, on s'havien traslladat el segle XI procedents de Sant Martí.

El castell el van construir probablement al segle XI i se sap que el van enderrocar al 1336 per fer la plaça del gra. La cronologia exacta de les restes no se sabrà fins que no concloguin els estudis. El descobriment es pot qualificar d'històric: és el testimoni fefaent de l'inici de l'època de puixança de Castelló, un moment clau del passat medieval de la vila i la comarca que per fi es pot tocar. També ha estat una sorpresa, atès que els estudiosos feia dècades que s'havien fet a la idea que no trobarien mai el castell i que s'haurien de conformar a tenir-lo en documents i prou. A més, si es confirma aquella probable cronologia, estaríem davant de les estructures constructives més antigues que han aparegut mai a Castelló. 

La torre fa uns 3 metres de diàmetre i l'han excavat, de moment, fins a uns 3 metres per sota del nivell de la plaça. A prop seu hi ha un tram de fossar i a l'altre extrem de la plaça, un tros de muralla, coetània de la torre, així com 25 sitges, que, excepte una, estan molt mal conservades. Curiosament, tot i que aquesta zona va ser arrasada al XIV, l'interior de la torre va ser aprofitat fins ben bé al segle XVII. 

Volen tornar-ho a tapar 

R.E. · El descobriment s'ha produït arran de les obres d'urbanització de la plaça. L'alcalde, Xavier Sanllehí, va comparèixer ahir davant de la premsa per destacar la importància de les troballes («estem rescatant part de la història», va dir) però no va garantir que les deixessin visibles. Depenent dels resultats finals de les excavacions, es decidirà. En principi, l'alcalde és del parer que tan sols es documentin i es tornin a cobrir. Conscient que la decisió final no és a les seves mans, la directora dels treballs, Anna Maria Puig, es conformaria amb la proposta de l'alcalde, tenint en compte que les restes estan en un estat «lamentable». L'informe que faci Puig serà avaluat per la Comissió de Patrimoni, probablement a la reunió del mes de desembre, i serà aquest organisme el que tindrà l'última paraula ja que la seva decisió és vinculant. L'arqueòloga territorial i membre de la comissió, Montserrat Mataró, va manifestar ahir que les restes s'han de conservar, però no va concretar si era necessari deixar-les a la vista. Les obres de la plaça havien d'acabar el març, un termini que ja es descarta perquè, poc o molt, les excavacions endarreriran els treballs. 

Altres notícies:

04/12/2002