Les excavacions de Querós, al mig de Susqueda, tenen l’al·licient de la vista del pont a causa de la sequera.

LAURA PORTAL / Susqueda · Cada estiu una quinzena de joves participen durant una desena de dies en un camp de treball d’arqueologia a 1'esglesia de Sant Martí de Querós, al bell mig de l'embassament de Susqueda. Els nois i noies tenen l’assessorament dels arqueòlegs Joan Llinàs i Jordi Merino. Aquesta setmana van rebre la primera lliçó d’història in situ, a la mateixa esglesiola romànica. Però no va ser una classe avorrida amb pedres i dates llunyanes, sinó que també es va parlar de bandolers i d'amants. O sigui, que també van aprendre en un lloc mític que la historia es més viva i més humana del que sovint ens pensem.

Endinsar-te al pantà de Susqueda ja té quelcom de màgic... No són només aquestes aigües estancades si us plau per força, sinó l'ambient de Guilleries, de Collsacabra, de massís boscós i pedregós, de bandolers i de militars que vigilen que ningú contamini la nostra aigua per beure. Peró si, a més, et porten embassament enllà,l'aigua enllotada et reserva una altra sorpresa. Acompanyada per dos arqueòlegs, en Jordi Merino i en Joan Llinàs, a mesura que ens hi acostem veiem aparèixer, entre la calitja que provoca la calor d'aquest sec estiu la silueta d'una esglesiola. Seria com tantes altres esglésies romàniques, la de Sant Martí de Querós, peró te un tret que la fa única. Es al bell mig d'un illot que es va salvar de les aigües. Sant Martí era un disseminat de masies, amb la riera de Querós que l'abastia d’aigua i ,la seva parroquia. Amb la construcció de l'enbassament va quedar tot ocult. L'esglesiola va quedar com a vigilant eterna del seu poble negat. Amatent espera cada estiu la visita dels adolescents del camp de treball. Mentrestant, algun any, com aquest de sequera, apareixen altres companys de pedra. E1 pont romànic que encara s’aguanta, fa de passera per accedir a l'església. Normalment cal. una barca. La passejada es torna nauseabunda per les carpes mortes que apareixen al pas. A estones el paisatge esdevé tètric.

Serrallonga

L’únic espai a recer de les nostres passes és l'altra illa amb història, la del turó del Mal Sopar. No és gratuït el topònim, almenys això diu la llegenda: Serrallonga s'hi va ocultar amb una amant quan era perseguit pels soldats del duc de Cardona. Mentre sopaven va ser descobert i va fugir. Va arreplegar la dona per la cintura i va saltar amb una liana des del turo per sobre del riu. Hi ha un altre vincle amb Serrallonga: el mas amb el seu nom es muntanya amunt.

Altres Notícies:
18/07/2007
29/07/2004