El municipi de Torroella estudia recuperar i fer visitables les mines d'aigua que canalitzaven, des de l'època medieval, l'aigua del massís cap als pous de la vila emmurallada.

ALBERT VILAR (Crònica LA CONTRA) - L'aigua és font de vida. Per això els nostres avantpassats, a l'hora de triar un lloc per assentar-se, el primer que buscaven era que hi hagués aigua. I així s'entén l'emplaçament dels pobles que coneixem, com podria ser el cas de Torroella de Montgrí, ubicat a la falda del massís del Montgrí i davant una plana amb estany, ja que hi desembocava un ramal del riu Ter. Al segle XIII es va desviar tot el corrent del riu Ter, que desembocava prop d'Empúries, per davant de Torroella, que és el que coneixem actualment.

L'assentament de Torroella està documentat des del segle IX. Tot va començar amb una fortificació, i a l'entorn es va anar configurant la vila. En moltes de les cases i espais públics hi havia pous d'aigua potable, uns pous que s'abastien de l'aigua del subsòl. Però els habitants, conscients de la importància vital de l'aigua, van decidir idear tot un sistema per incrementar encara més les seves reserves aqüíferes, un sistema tan antic com la vila i que consistia a recollir les aigües provinents del massís del Montgrí i abocar-les als pous existents. El sistema es basava en unes galeries que anaven recollint l'aigua que baixava dels torrents naturals o dels reixorts –sortides d'aigua– del Montgrí. I després les canalitzaven cap als pous del recinte emmurallat. Era una manera d'incrementar les reserves d'aigua amb vista a un possible conflicte bèl·lic o una època de sequera.

En un principi, les galeries devien ser força senzilles, i la cosa es va anar millorant amb el creixement de la població. Actualment s'ha descobert tota una trama de galeries que són de l'època moderna, és a dir, entre finals del segle XVI i finals del segle XVII. I la canalització i el trasllat als pous es va convertir en un sistema públic d'ordenació. L'Ajuntament tenia l'obligació de mantenir en bon estat les mines d'aigua per permetre'n l'abastament als pous de la vila. Però, amb el temps, les galeries i les seves mines es van anar abandonant, sobretot amb la connexió de les cases a l'aigua corrent. I van caure en oblit. Però ara, l'Ajuntament vol mirar de recuperar-les. D'entrada ha creat un equip de treball, presidit per l'alcalde, amb un doble objectiu. Per un costat, preservar totes les galeries de les antigues mines d'aigua, pel seu valor històric i de recuperació de la memòria història. Per l'altre, mirar les possibilitats de fer-les visitables. La visita de les mines permetria descobrir l'interior de Torroella, conèixer la Torroella subterrània, encara que abans caldria fer un control de l'estat de la galeria i netejar-ho tot, retirantne, especialment, el sediment que hi ha. En aquest equip hi ha l'expert en patrimoni Joan Badia, el geòleg Jordi Muntaner i l'arquitecte local Francesc Batlle.

En aquests moments, només hi ha una entrada a les galeries. Es troba al carrer del Mar. Des d'aquí, on ja hi ha una mina d'aigua clausurada, es pot anar tranquil·lament a peu, ja que hi ha força alçada, com es pot veure a la fotografia, fins a fer un llarg recorregut que acaba als afores de la vila. La galeria acaba en una altra sortida d'aigua. I, a mig camí, hi ha una altra sortida d'aigua. D'aquest tram destaca el fet que en un moment sembla que passa per l'antiga muralla de la ciutat i que a la part final hi ha uns carreus de pedra d'una antiga porta. A més, aquesta llarga galeria es va utilitzar com a refugi antiaeri durant la Guerra Civil. I des de l'entrada, passant per sota l'escala d'accés, es pot continuar per la galeria, encara que cal anar ajupit, ja que l'alçada baixa considerablement passant per sota el carrer del Mar, el carrer de l'Església i acabant a la plaça de la Vila, davant la font dels Gossos. En aquest tram, l'Ajuntament té constància, segons ha trobat en documents, que hi havia un altre accés. I està mirant les possibilitats de recuperar el pas públic i accedir a la galeria per un altre punt.