També s'han trobat les restes del palau del vescomte de Cabrera.

INTRA-ACN -. Arbúcies  · Els treballs arqueològics realitzats aquest estiu al castell de Montsoriu han permès posar al descobert una canal gòtica de recollida d'aigua situada dins una paret del castell. Les canalitzacions trobades fins ara se situaven al pati d'armes del castell, i aquest és el primer testimoni que permet veure com es recollia l'aigua a la fortificació medieval

La canal descoberta pertanyia a l'antiga residència nobiliària que es va construir durant el segle XIV a l'interior del castell. Segons va explicar el codirector de les excavacions, Quim Mateu, «aquesta campanya ha posat al descobert les dependències del palau, format per diferents estances comunicades per una sala de distribució, i en una de les habitacions laterals s'ha trobat tot el sistema de recollida d'aigua de pluja». La troballa permet saber com es feia la recollida d'aigua al castell en època gòtica, perquè fins ara només s'havien descobert les canals del pati d'armes que comunicaven amb la cisterna de 250.000 litres que hi havia sota. «L'aigua de la pluja es recollia pel terrat i, a través d'una mena d'embut, circulava per les canalitzacions de ceràmica i terrissa que hi havia a l'interior de la paret, anava a parar a un canal soterrat i, des d'allà, passava a l'interior de la cisterna», va explicar Mateu. La descoberta de la canal ha anat en paral·lel a la troballa de les dependències del palau senyorial. Segons va indicar el també codirector de l'excavació Jordi Tura, els treballs s'han centrat a posar al descobert l'antiga capella romànica.

Fer-lo visitable

Durant la visita a la campanya actual d'excavacions, que finalitzarà demà, el director dels Serveis Territorials de Cultura, Josep Quintanas, va expressar el seu desig que el monument «es consolidi i sigui visitable». Quintanas va explicar que el castell «pot ser visitable d'aquí a un temps no molt llunyà, però per fer-lo de masses cal salvar diferents problemes com l'accés o la coneixença del monument».

(Notícia al Diari de Girona)

Troben el palauet que el vescomte de Cabrera es va fer al segle XIV a Montsoriu

DANIEL BONAVENTURA /Arbúcies - Els arqueòlegs han posat al descobert aquest estiu les restes del palauet que el vescomte de Cabrera es va fer construir al segle XIV dins el recinte emmurallat del Castell de Montsoriu.

Les restes dels paviments originals, un banc de pedra que remata una finestra amb funció de festejador, les escales també de pedra que conduïen a la capella gòtica perquè els senyors poguessin anar a oir missa sense creuar el pati d´armes o el basament construït d´obra del que devia ser un gran moble de fusta on guardar la vaixella, entre altres elements, han quedat perfectament identificats.

La troballa de l´àrea residencial ha sorprès gratament els responsables de les excavacions arqueològiques, que ahir van explicar les tres fases de construcció del castell, que va funcionar entre la segona meitat del segle X i fins a les primeres dècades del XV, moment de l´abandó.

Durant les excavacions s´han trobat dues monedes de Jaume I del segle XIII, les restes d´una canal ceràmica del segle XIV que conduïa l´aigua de la pluja cap a la cisterna, i una punta de ballesta i una clau d´arqueta de finals del s. XVI o principis del XVII. En aquest sentit, cal recordar que, malgrat l´abandó, el castell va continuar durant segles estant ocupat per soldadesca que en època de conflictes hi feien estades temporals.

Jordi Tura i Quim Mateu, codirectors de les excavacions, van explicar ahir que els vescomtes Bernat II, Bernat III i Bernat IV van residir al palauet del castell, però no permanentment, ja que havien de seguir la cort catalana, que en plena època d´expansió per la Mediterrània era itinerant.

Els nobles també tenien residència a Blanes i a Hostalric, i a Breda hi havia el monestir familiar.

Durant el segle XIV, la puixança econòmica que vivia Catalunya va repercutir en un seguit de reformes del castell romànic, que era molt sobri. La nova fortalesa gòtica, que ara s´està posant al descobert, era molt més luxosa, gastava terres de marbre i grans sales amb finestrals protegits amb vitralls.

Durant les èpoques d´hostilitat entre el vescomte de Cabrera i el rei Pere el Cerimoniós, Montsoriu es va revelar com una fortalesa inexpugnable. El 1368 va suportar un setge de 1.200 soldats.

Unes dècades després, amb la irrupció de l´artilleria, els murs podien fàcilment ser enderrocats i el castell va entrar en fase d´abandó amb algunes estances encara a mig construir.

En les tres campanyes d´excavació o camps de treball d´aquest estiu hi han participat 30 joves d´arreu de l´Estat espanyol, a més d´un torn internacional de japonesos, grecs i italians, i un altre d´arqueòlegs o estudiants d´arqueologia de les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona, Autònoma de Madrid i Complutense de Madrid.

No se sap quan la fortalesa serà visitable

ESTEVE PUIG / Arbúcies - El director dels Serveis de Cultura a Girona, Josep Quintanas, va desmentir el president de l´Associació d´Amics del Castell de Montsoriu a l´afirmar que no serà pas imminent l´obertura al públic de la fortalesa. Mentre el responsable de l´entitat, Jordi Goñi, va dir durant la festa de Sant Pere, patrona de Montsoriu, celebrada a peu de muralles que «quan acabin els treballs de recuperació de la zona de la cisterna i el seu voltant, començats a principis d´estiu i amb un termini de sis mesos, el castell serà visitable» concretament l´any 2005. Quintanas va declarar ahir que «malgrat disposar ja del Pla Director, encara no es pot precisar quan el castell podrà ser obert al públic». Quintanas va explicar que el mal estat de la l´única via d´accés al conjunt emmurallat   complica la possiblitat de fer-hi vivites massives. Cal «acabar de conèixer el que era la fortalesa pera poder oferir als visitants les seves parts mes destacades», va comentar. El delegat de Cultura va acomiadar  als arqueòlegs en el seu penúltim dia d´excavacions en el marc del projecte de recuperació de Montsoriu, considerat un dels castells gòtics per a la defensa militar més importants de Catalunya, situat a 650 metres d´altitud i a cavall dels termes municipals d´Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu. Alguns  especialistes ha dit que aquest  conjunt monumental «constitueix un important jaciment que encara podria guardar moltes sorpreses als arqueòlegs».

Fitxa Arqueològica