El ministeri inclou en el projecte de restauració de la façana nord la construcció del vitrall nou.

Dani Chicano / Madrid · El Ministeri de Cultura, a través de la direcció general de Belles Arts i Béns Culturals, va publicar dijous, al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), la convocatòria del concurs obert per a l'execució de les obres de restauració de la façana nord de la catedral de Girona. El pressupost base de licitació és de 2.175.863,28 euros, que és superior als 1,8 milions d'euros que s'havia anunciat en ocasions anteriors. Aquesta variació possiblement és perquè en els supòsits anteriors no s'incloïa la construcció del tercer vitrall de la façana, cec ja en origen. El 21 de maig es procedirà a l'obertura de pliques i el temps d'execució previst és de tres anys.

Segons va informar dijous el subdelegat del govern a Girona, Francesc Francisco-Busquets, el ministeri, que és l'adjudicatari de les obres, preveu començar-les el mes de juliol, després que el 25 d'abril s'acabi el termini de presentació de propostes i que el 21 de maig es faci l'obertura de pliques del concurs. Francisco-Busquets va explicar que el pressupost ha crescut respecte del que es preveia, i que el projecte inclou la construcció del nou vitrall de la façana nord, del qual ja hi ha una part de la traceria perquè ja s'havia començat a construir, però aquest procés, per motius encara desconeguts, es va interrompre. El fet que l'aportació prevista pel Ministeri de Cultura hagi passat d'1.850.000 euros –a repartir en tres anualitats fins al 2010– a 2,2 milions, molt possiblement té a veure amb la inclusió de la construcció del nou vitrall, una acció que en un principi era considerada obra nova i no obra de rehabilitació, de manera que el procediment per finançar-la havia de ser diferent.

Projecte de Fuses-Viader

El projecte executiu de l'obra és del despatx gironí d'arquitectes Fuses-Viader, i està pressupostat en 2,5 milions d'euros. El projecte inclou la construcció del vitrall –puja uns 800.000 euros–, la neteja i restauració dels dos vitralls existents –oberts entre el 1907 i el 1911– i la consolidació de part de la façana, així com una neteja exterior i interior. L'arquitecte bescanoní Joan Maria Viader ja va explicar, quan el projecte va ser informat positivament per la comissió de Patrimoni Cultural de Girona, que la façana nord estava «molt malmesa», perquè és la que està a l'obaga i presenta algunes esquerdes que provoquen que quan plou l'aigua s'escoli dins el trifori i continuï baixant per la façana interior, també en mal estat, fins a les capelles laterals. Part de l'actuació consistirà en segellar les fissures i refer les pedres que estan fetes malbé, per culpa de l'impacte de les bombardes que els francesos van llançar des de Montjuïc en els setges a què va ser sotmesa la ciutat. L'impacte de les bombardes esbardellaven la pedra, la qual cosa provoca problemes de filtracions a l'interior. El projecte preveu, però, deixar algunes d'aquestes pedres malmeses, que no suposin cap perill, per tal de preservar una certa memòria històrica. La neteja i sanejament del mur seran integrals, i també s'hauran de reposar pedres al trifori. Aquesta façana també inclou la torre de Carlemany.

Per triar l'autor i la construcció del nou vitrall, la comissió territorial de Patrimoni ja es va pronunciar en el seu moment, recomanant la convocatòria d'un concurs. La comissió entenia que el contingut litúrgic l'ha de determinar l'església, mentre que en el projecte de Fuses-Viader, recollint un suggeriment del Capítol de la Catedral, hi diu que aquesta intervenció ha de ser absolutament contemporània, sense reproduir l'estil dels dos vitralls ja existents i seguint un llenguatge artístic propi.

Aquesta actuació està inclosa en el pla de catedrals promogut pel Ministeri de Cultura i la Conferència Episcopal Espanyola, que inclou també la restauració del claustre, de la façana est amb els seus absis i vitralls, i la façana del sud, la de la plaça dels Apòstols, que és la més ben conservada de totes.