Tot i ser posterior a l'època romana, forma part de l'articulació del discurs del Parc Arqueològic d'Empúries

DANI CHICANO / Empúries - Els responsables del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) d'Empúries van presentar ahir la nova peça que s'ha instal·lat en l'exposició permanent: una lauda sepulcral del segle V, descoberta l'any passat en unes excavacions realitzades a les restes de l'esglèsia de Santa Margarida. La peça té cabuda en el discurs del Parc Arqueològic d'Empúries, en virtut del pla director dissenyat per a l'emplaçament. La descoberta i restauració de la peça és fruit de l'acord del 1995 entre el MAC, la UdG i l'Ajuntament de l'Escala per a la recuperació pública, excavació i estudi de les restes de Santa Margarida i Santa Magdalena

El Pla Director d'Empúries preveu la inclusió al discurs arqueològic d'emplaçaments que, tot i que són fora del recinte que preserva i gestiona el MAC, formen part del continuum històric i, per tant, es considera que pertanyen al Parc Arqueològic d'Empúries. És en aquest context que se situen les actuacions a Santa Margarida i Santa Magdalena, i en el futur s'hi vol incloure Sant Vicenç.
El director del MAC, Xavier Aquilué, va explicar ahir que s'incorporava a l'exposició «una peça excepcional» que té cabuda en un pla director que vol «explicar Empúries, també abans de l'arribada dels grecs, i que tampoc acabi amb l'època romana, sinó que continuï amb l'Empúries tardoromana i medieval, fins que un grup de pescadors d'Empúries va fundar l'Escala, el segle XVI.» Per Aquilué el discurs del Parc Arqueològic ha d'explicar l'evolució històrica del territori.
Per la seva banda, el catedràtic de la UdG Josep Maria Nolla va explicar que la lauda -un mosaic policromat- cobria el sepulcre d'algun personatge important, sebollit a l'entrada d'un baptisteri d'època tardoantiga -circumstància que els cànons conciliars prohibien taxativament- sobre el qual, durant el segle X, es va construir l'església. La cobertura de la tomba és, segons Nolla, extraordinària, ja que les laudes d'aquest tipus sovintegen al nord d'Àfrica, però no a Europa, on se n'han trobat excepcionalment a Sicília i a les comarques de l'Ebre. Nolla, que va dir que el projecte de recuperació de Santa Margarida i Santa Magdalena és «d'alta volada», va esmentar la hipòtesi que el personatge enterrat, un cristià, segons es desprèn de les restes de la inscripció de la lauda, fos el bisbe d'Empúries.
 

Veure Fitxa Arqueològica