Arqueologia i Patrimoni > Rehabilitaran el Palau de l'Abat de Sant Feliu

La rehabilitació del Palau de l'Abat de Sant Feliu costarà més de 6 milions.

El dia 16/11/2007, el bisbe de Girona i l'alcalde van signar la cessió d'aquest edifici i d'altres espais per 75 anys.

Joan Trillas / Sant Feliu de Guíxols · L'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols necessitarà al voltant de 6 milions d'euros per abordar la reforma del Palau de l'Abat, després que ahir el bisbe de Girona, Carles Soler, i l'alcalde, Pere Albó, signessin el conveni de cessió per 75 anys d'aquest edifici a la població. El mateix conveni recull la cessió de la sala Abat Panyelles –on es va signar el document–, l'Hort del Rector i la torre del Corn. El palau, edifici adossat al monestir, de tres plantes i uns 800 m², és una peça clau per a la reforma del conjunt monumental, i permet instal·lar-hi com a element de referència la col·lecció de pintura catalana de la baronessa Thyssen.

L'estat de l'edifici del Palau de l'Abat, la peça més important de la cessió que s'ha acordat amb el Bisbat de Girona, evidencia de manera clara que l'actuació serà costosa. El precari estat d'algunes de les sales, amb apuntalaments, farà necessària una rehabilitació important, que serà, a més, estructural. L'alcalde, Pere Albó, va destacar que tot això pot costar al voltant de 6 o 7 milions d'euros: «Tenim la ferma voluntat de recuperar aquests espais on conflueixen el millor de la cultura i del patrimoni arquitectònic i artístic de la nostra ciutat. El futur de la ciutat s'ha de centrar en bona part en aquest conveni.»

Ahir, la sala Abat Panyelles, un dels espais que es cedeixen, va servir de marc per a la cessió. El bisbe de Girona, Carles Soler, i l'alcalde, Pere Albó, van signar en aquesta sala, plena de gom a gom, el document. El bisbe de Girona, Carles Soler, va destacar la voluntat de l'Església de col·laborar amb la societat, en aquest cas, amb la cessió del seu patrimoni. De fet, Soler va aprofitar per explicar el procés pel qual l'Església, amb el suport dels cristians, havia assolit al llarg de 2.000 anys –1.800 a Girona– el seu ric patrimoni artístic i cultural. Soler, però, va ser clar en reconèixer que molt d'aquest patrimoni l'Església no el pot mantenir: «En aquests anys han passat moltes coses i molt d'aquest patrimoni no el podem mantenir. Aquest conveni d'avui facilitarà altres acords, perquè ni a l'Església ni a l'Ajuntament no ens falten idees.

Publicada al diari "El Punt" el dia 17 de novembre de 2007

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)