La tesi de Miquel Àngel Chamorro analitza la historiografia de l´església des del segle XVII fins a l´actualitat. 

CRISTINA VALENTÍ, GIRONA - L´arquitecte i historiador de l´art Miquel Àngel Chamorro, un expert en l´església de Sant Feliu de Girona, ha alertat del mal estat de la façana del monument i apunta que és necessària «una intervenció immediata» per recuperar el 85 per cent de les peces que ja estan danyades pel pas del temps i l´insuficient manteniment. A més, ja s´han produït alguns despreniments.

Segons les seves dades, aproximadament només un 3 per cent de la pedra està sana, mentre que el 85 per cent es troba molt deteriorada. Chamorro assegura que la rehabilitació d´aquesta façana renaixentista «feta seguint les directrius de l´italià Vignola» hauria de començar «ja» i que no es pot deixar per a més endavant.

Els problemes de la façana són bàsicament l´ennegriment de la pedra, les peces trencades per les gelades -algunes parts han perdut gairebé tota la pedra- i també la vegetació que hi creix sense cap control.

L´expert, adscrit al Departament d´Arquitectura i Enginyeria de la Construcció de la UdG, ha explicat que la façana de Sant Feliu és la que presenta un estat més degradat, encara que al campanar també li cal una intervenció tot i que «estructuralment no té cap problema». La seva deficiència principal és que la brutícia generada pels excrements dels coloms s´ha anat acumulant, ja que fa «molt temps que es va deixar de netejar».

Miquel Àngel Chamorro denuncia que des de l´any 1989 «no s´ha fet res» per la restauració del monument i alerta que «qualsevol dia pot caure alguna peça». Segons la seva opinió, potser per aquest motiu la porta principal de l´església -situada damunt d´una escalinata i que dóna a la plaça del Cul de la Lleona- està tancada al públic i per accedir a l´església s´ha de fer per una porta lateral.

«És una llàstima que no es pugui entrar per la porta principal, per aquesta magnífica façana del segle XVII», lamenta l´investigador. Segons ell, s´hauria d´accedir a l´església de la mateixa manera que a la Catedral es permet l´entrada per la porta principal. A Sant Feliu, en canvi, això no és possible «per por que no caigui cap tros de façana».

La construcció de l´església al segle XIV

C.V.T, GIRONA

Miquel Àngel Chamorro (Girona, 1966) es va llicenciar en Arquitectura Tècnica a l´Escola Universitària Politècnica de la UdG i després va continuar els seus estudis amb la carrera d´Història de l´Art. L´acumulació de coneixements el va portar a interessar-se per l´església de Sant Feliu de Girona fins al punt de dedicar-li la seva tesi doctoral, que va defensar el mes de maig d´aquest any.

El seu estudi es va centrar a analitzar la construcció del monument al segle XIV i ho va fer a través de l´anàlisi dels llibres d´obra que encara es conserven a l´Arxiu Diocesà de Girona.

La tesi de Miquel Àngel Chamorro analitza la historiografia de l´església des del segle XVII fins a l´actualitat; estudia la gestió i el finançament de l´obra; elabora una cronologia constructiva partint de la informació dels llibres d´obra corresponent a les despeses; i, finalment, se centra en l´execució de les obres. En aquest darrer apartat, Miquel Àngel Chamorro parla sobre els mestres d´obra, la mà d´obra, els materials i els mitjans auxiliars.

El monument es va alçar amb mà d´obra femenina

l La mà d´obra femenina va ser essencial per a la construcció de l´església de Sant Feliu de Girona. Tal com es recull a la tesi de Miquel Àngel Chamorro, al segle XIV, des de la Cort catalana es projectava enderrocar el monument. Per evitar-ho, els gironins, «conscients de la importància» d´aquest temple van decidir que treballarien «com fos» per aixecar-lo.

En les setmanes de màxima afluència de treballadors, es podien arribar a aplegar una vintena de dones que normalment treballaven de manobres. Així ho certifica l´estudi d´aquest expert de l´UdG que assegura que hi ha algun cas d´alguna dona que també aixecava paret.

Chamorro apunta que hi havia una gran diferència de sous entre homes i dones i que, a elles se´ls coneixia pels noms dels seus marits. Així, si hi havia alguna Joana era perquè el seu espòs es deia Joan.

Altres Notícies:
19/09/2008
09/09/2008
30/08/2008
10/09/2005