|
Arqueologia i Patrimoni > Els veïns desconeguts d'Ullastret |
|
Troben a Ullastret
la llar de foc més gran d'aquest nucli urbà ibèric. Amb una superfície de 130 m apareix en una casa senyorial de 1.000 m TINA CASADEMONT / Ullastret - Les últimes excavacions al conjunt ibèric d'Ullastret han tret a la llum una gran llar de foc de més de 130 m. És el més destacat que s'ha trobat en una casa de 1.000 m en què s'ha treballat els últims anys i de la qual ja se n'ha concretat la fundació el 325 aC. La llar de foc en qüestió és la més gran i ben construïda que s'ha trobat mai en en el conjunt arqueològic d'Ullastret, i a més té la peculiaritat de ser quadrada, mentre que les altres que havien aparegut fins ara eren circulars. Construïda amb basament de pedres i una capa de ceràmica, ha aparegut en una gran casa senyorial de 1.025 m en què s'ha estat treballant els últims anys, des del 1997. Aquest edifici residencial, que té unes 20 estances i dos patis interiors, està situat a l'oppidum del puig de Sant Andreu, que és on s'ha concentrat la major part de la campanya d'excavacions d'aquest any a Ullastret. Els treballs es van començar el 9 d'agost i es tancaran el dia 24 d'aquest mes. De fet, tot i que la llar és la troballa més especial d'aquesta campanya, el més destacat d'aquest any és que s'enllesteix l'excavació en aquest gran edifici, després d'haver-ne pogut datar la construcció fundacional en el tercer quart del segle IV aC, concretament cap al 325 aC. Ara ja se sap, doncs, que la casa -més gran que molts poblats ibèrics- va viure tres fases de funcionament, que van del 325 aC fins a principi del segle II aC, quan es va abandonar. En aquesta mateixa excavació s'han detectat nombrosos actes rituals, amb ofrenes d'animals fetes en el moment inicial de les construccions, i també s'han descobert fragments de calota cranial i restes dentàries humanes. Precisament, la directora d'aquest conjunt arqueològic, Aurora Martín, va explicar ahir en la presentació dels treballs efectuats aquest any, que Ullastret és la principal font de restes humanes de l'època ibèrica per la Universitat de Barcelona, que n'estudia l'ADN a partir de l'interior de les dents. Aquest estiu també s'ha intervingut en un tram de muralla amb un excel·lent estat de conservació. S'ha descobert una filada de pedres de més de 20 metres de longitud que correspon a la part superior del mur, que es conserva en una altura de més de 4 metres. Finalment, en col·laboració amb la Universitat de Pau, s'ha fet una altra prospecció de territori a Ullastret i Fontanilles. Fitxa Arqueològica (Puig de Sant Andreu)
|
| Publicada a "El Punt" el dia 16 de setembre del 2004 |
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.bohigas.com)