La capella és del 1319 i el retaule de 1777 és d'estil Rococó.

ACN/DDEG, GIRONA - El bisbe de Girona, mossèn Carles Soler, mpre. Per air de la Fundació Winterthur, Giuseppe Gamucci, van destapar ahir la placa commemorativa de la restauració de la capella de Santa Anna, una de les més antigues -la capella és del 1319 i el retaule del 1777- i deteriorades de la Catedral. Un equip format per quatre restauradors ha treballat durant tres mesos per corregir els problemes de filtracions d'aigües, de pèrdua de pintura i per acabar amb la presència de microorganismes que es menjaven la fusta.

El coordinador de la restauració, Roger Xarrié, va explicar que el retaule de la capella de Santa Anna era dels més castigats tant pel pas del temps com pel fum dels ciris i això l'havia ennegrit de manera que s´havia perdut així el protagonisme del color daurat del retaule. Per això, el capítol de la Catedral la va triar perquè, gràcies a un patrocini de la Fundació Winterthur i el suport de la Generalitat i la família d´Anna Donato, fos la primera a restaurar-se a la zona de la girola, al voltant del presbiteri.

Xarrié va explicar que els principals aspectes que calia corregir eren la presència de petits insectes que es menjaven la fusta (de fet, s'ha hagut de fer un empelt de fusta a la part esquerra del retaule perquè els microorganisme se l'havien menjat), l'acumulació de pols durant més de dos segles i també les marques que el fum dels ciris havien deixat en la capella. Dues figures s´han perdut per sempre. Per això, un equip format per dues especialistes gironines i una de barcelonina, s'ha encarregat de portar a terme tot un procés de neteja de la capella i el retaule -Xarrié va indicar que en algunes zones hi havia més de dos dits de pols- i també s'ha desinfectat la capella i s'ha fixat i consolidat el retaule. «La forma de la capella fa que tingui l'efecte d'una xemeneia i el fum dels ciris durant tots aquests anys l'han ennegrit, fins al punt de tapar pràcticament el daurat, el color principal del retaule», va detallar el coordinador de la restauració. Xarrié va indicar que s'ha treballat en cinc àrees d'actuació, concentrades en el retaule, els bancals laterals, la pintura mural, els elements arquitectònics i la reixa. El cost total d'aquesta actuació ha estat de 73.000 euros. «És molt important per nosaltres que la Catedral, la peça més emblemàtica per a l'Esglèsia gironina, recuperi aquesta capella restaurada» va dir el bisbe, mossèn Carles Soler, qui va afegir que «el nostre propòsit és ensenyar la Catedral cada vegada més ben restaurada a tots els que ens vénen a visitar».

El president del Capítol de la Catedral, mossèn Jaume Julià, va explicar que aquesta és la primera actuació íntegra que es fa en una capella ja que, fins al moment, només s'havien rehabilitat alguns retaules i s'havien corregit problemes de filtracions d'aigües a pràcticament la totalitat de les capelles. A la Catedral de Girona hi ha 21 capelles i, segons Julià, la zona que en presenta més en pitjor estat és, precisament, la zona de la girola, on es troba la capella de Santa Anna que aquest dimecres s'ha reobert a les visites. De moment, no s'ha concretat cap acord més amb cap entitat privada o amb el Govern per a restaurar cap altra capella de la Catedral de manera íntegra, segons ha expressat el president del Capítol.

Un rar retaule d´estil rococó

Segons Roger Xarrié, el retaule de Santa Anna té com a característica excepcional el fet que és un dels pocs de Catalunya d´estil rococó que es conserva en l´indret per al qual va ser creat. Això només va ser possible desmuntant-lo en l´època de la Guerra Civil, quan moltes esglésies van patir terribles destrosses, per tornar-lo a instal·lar un cop acabat el conflicte. En els treballs de restauració, a més a més de Xarrié, hi han participat Núria del Toro, Sandra Piris i Mariona Valeri. També s´ha restaurat la reixa de ferro que el tanca. Els restuaradors treballen per a l´empresa Ideart Restaura, de Barcelona. El retaule mostra Santa Anna portant en braços a la Verge Maria i en un cantó hi ha Sant Joaquim. El canonge de la Catedral Francesc Regàs va encarregar aquest retaule, fet l´any 1777. Ell va ser el benefactor que va obrir la capella al culte. Entre les representacions que conté el retaule es poden apreciar uns molins que, segons Xarrié, fan referència al nom de Regàs, en el sentit que reparteixen aigua, «reguen». Dins la capella hi ha les tombes del segle XVII corresponents a Geroni Rubies, Jaume Pijoan i Francesc Pijoan.