Ocupa 500 metres quadrats i esdevé l'edifici de més envergadura del jaciment ibèric

RAMON ESTÉBAN / Ullastret · Els interrogants que plantejava la casa que es va començar a excavar el 1997 a la zona central del puig de Sant Andreu s'han esvaït en la campanya arqueològica d'aquest any, que s'acabarà la setmana que ve. L'edifici ha resultat ser una impressionant casa senyorial, de com a mínim 19 estances i - aquest és un fet excepcional - una planta superior a la qual s'accedia a través d'unes escales que han estat parcialment descobertes. Miquel Molist, el nou director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, del qual depèn Ullastret, es va estrenar ahir en el càrrec a les comarques de Girona amb una visita al jaciment.
Se sabia que la casa tenia unes dimensions notables, i també que va tenir un accés directe a l'exterior del poblat a través d'una porta privada que donava a una de les torres de la muralla. Fa dos anys es va descartar que tota l'àrea excavada a tocar de la muralla del nord-oest - uns 1.200 metres quadrats corresponguessin a una sola casa. Però tot i no ser tan extensa, la casa -"un palau", en paraules de Molist - ha sorprès per les seves dimensions. Va estar en servei entre els segles III i II aC, fins que la repressió romana va fer abandonar Ullastret als indigets. Les restes que han sobreviscut fins als nostres dies corresponen a dues fases constructives diferents, per la qual cosa hi ha estructures que se sobreposen les unes a les altres i materials que s'han reaprofitat. S'hi veu amb claredat un pati porxat, que sens dubte vertebrava la part noble del complex, on han aparegut lloses i revestiments de morter pintats. El descobriment més significatiu han estat els dos primers esgraons, de pedra, d'una escala, probablement de fusta, que demostra que almenys una part de l'edifici era de planta i pis. Tenint en compte que la típica casa ibèrica consistia en tan sols una sala rectangular i, com a molt, una petita avantsala, estaríem davant d'una construcció excepcional. "És la casa del grup dominant a Ullastret", va sintetitzar la directora de les excavacions, Aurora Martín.
De manera paral·lela, s'ha fet una recerca a les rodalies de la ciutat emmurallada, que ha servit per confirmar que, arran de l'expulsió dels indigets per part dels romans, a finals del segle II aC, els antics habitants d'Ullastret es van establir en petits nuclis a l'entorn del puig de Sant Andreu.

Molist insisteix en la divulgació

R.E. Miquel Molist Montañà (Manlleu, Osona, 1956) és el director del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) des de principis d'aquest mes. És la quarta persona que ocupa el càrrec en només cinc anys, després de Batista, Tarrats i l'efímer Carretero. Ahir va declinar parlar de la seva línia programàtica, però va avançar que la divulgació hi tindrà un paper destacat. "Als arqueòlegs va dir- ens queda el cuc d'arribar a la població, d'explicar a la gent la nostra feina, no volem tancar-nos en la ciència i prou." Una mostra del que pretén el MAC es podrà comprovar diumenge a Ullastret mateix, en una visita guiada per la directora, Aurora Martín, mentre l'equip d'arqueòlegs estarà treballant al jaciment. Qui vulgui, podrà afegir-se als especialistes i practicar en un camp arqueològic simulat. les visites seran al matí i a la tarda, i les pràctiques, només al matí. Segons va avançar Martín, d'aquí a dos o tres anys s'ampliarà la ruta de la visita amb la incorporació de les illes de cases de la part central que s'estan estudiant. Aleshores, el recorregut començaria per la porta 1, com ara, i s'allargaria fins a la porta 4, al nord del poblat.

Fitxa Arqueològica (Puig de Sant Andreu)

Ullastret