|
Arqueologia i Patrimoni > Restauren el fresc romànic de Fontclara |
|
L'Ajuntament insta la Generalitat i el Bisbat a restaurar el fresc romànic
de Fontclara per evitar que desaparegui
Vol incloure l'edifici amb les pintures com una oferta turística del municipi ALBERT VILAR - Fontclara - El fresc romànic de l'església de Fontclara, al terme de Palau-sator , presenta un estat lamentable. Per això, el nou consistori ha demanat al Departament de Cultura de la Generalitat i al Bisbat de Girona que tirin endavant un pla per estudiar l'estat de la pintura -mal reformada l'any 1940- i restaurar-la. L'Ajuntament vol incloure el temple, amb el seu fresc, dins una ruta del romànic de la comarca, com un nou atractiu turístic del municipi. El regidor de Cultura, Josep Padrós, va manifestar ahir a aquest diari que ja fa temps que estan en contacte amb el Bisbat, com a propietari de l'immoble, i amb la Generalitat, com a responsable del patrimoni, per mirar de trobar una sortida a la degradació de les pintures romàniques. Les pintures es van descobrir a l'edifici, que havia estat un antic cenobi benedictí, durant la Guerra Civil, en treure el retaule per cremar-lo. Les pintures apareixen a l'absis i a l'arc triomfal, centrades pel pantocràtor, envoltat pel tetramorf (símbols dels quatre evangelistes), i a sota hi ha una franja amb els dotze apòstols. Hi ha escenes de la vida pública de Crist i els ancians i l'apocalipsi, més esborrades. Els experts creuen que és una obra de corrent neobizantinitzant de principi del segle XIII i del mateix autor de les que decoren l'església del nucli veí de Sant Julià de Boada. L'any 1940, però, una persona de fora es va tancar a l'església i va retocar les pintures. Des de la Generalitat es creu que només el 50 per cent del fresc és original, segons va explicar Padrós, que li van comentar que la restauració podria costar uns 12.000 euros. «Per això hem demanat, com a primera mesura, un estudi real del fresc», va afirmar el regidor de Cultura. El govern de Pala-sator confia restaurar les pintures per incloure-les, juntament amb l'edifici, dins de la ruta romànica de la comarca del Baix Empordà. En aquest sentit, també hi entrarien les esglésies de Palau-sator, Sant Julià de Boada i Sant Feliu de Boada, sense oblidar el palau i la muralla, on destaca la torre de les Hores. Altres notícies: |
| Publicada a "El Punt" el dia 12 de desembre del 2003 |
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)