Arqueologia i Patrimoni > Troben a Madremanya dues sitges i un esquelet

Unes excavacions a Madremanya destapen dues sitges i un esquelet medievals, darrere l'ajuntament.

Formarien part de l'antiga sagrera de l'església de la població.

LAURA PORTAL - Madremanya. Unes excavacions arqueològiques fetes a l'edifici consistorial de Madremanya han permès la localització de dues sitges i d'una tomba amb un esquelet a la part posterior de les dependències municipals. La recerca també ha donat com a resultat la troballa d'un fragment de ceràmica ibera, d'altres de medievals, i algunes monedes de bronze que encara no s'han pogut datar. La zona correspondria a l'àrea de la sagrera de l'església de Madremanya, que està documentada des del segle XI

La prospecció de Madremanya va ser encarregada per l'Ajuntament, per tal d'aconseguir delimitar el perímetre de la muralla que envoltava aquesta població durant l'edat mitjana i de la qual es coneixen i es tenen catalogades tres torres fortificades. Els investigadors –un equip de tres persones–, dirigits per Anna Augé i que ahir van acabar la campanya, han pogut excavar en dues sales, situades just al darrere de les actuals dependències municipals.

En la tasca de recerca han pogut trobar les dues sitges que probablement seran medievals i la tomba amb l'esquelet, també possiblement medieval. De tota manera, les restes òssies només són el crani i les extremitats superiors, a més de part de la caixa toràcica, ja que la resta de l'esquelet queda cobert pel mur que llinda amb la casa del costat, que no s'està excavant.

En aquesta sala s'ha delimitat un mur, que segurament tancaria la sagrera. De fet, els investigadors van comprovar que des d'aquest mur fins a l'església hi ha 30 passes de distància, que és el perímetre que tenien aquestes àrees de protecció. En l'altra sala excavada s'ha localitzat un dipòsit, l'ús del qual es desconeix. Les datacions encara estan pendents, ja que la resta ibera trobada no es pot associar amb l'esquelet, ja que els ibers no enterraven els seus morts. Les hipòtesis poden ser moltes, des de l'origen al mateix temple romà on s'assenta l'església fins al més probable origen medieval.

Ara cal esperar si es tira endavant una altra campanya, aprofitant un seguit de remodelacions que s'han de fer a l'edifici consistorial. Segons va apuntar ahir el regidor de Cultura, Narcís Marquès, amb aquestes últimes troballes es dóna més força a la feina de recerca, i espera que es pugui aprofundir i continuar.

Publicada al diari "El Punt" els dia 12 de juliol de 2006

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.bohigas.com)