L'Ajuntament de Torroella de Montgrí ha decidit col·laborar amb els propietaris en la conservació i promoció de masos amb torre de defensa, declarats béns culturals d'interès nacional.

Albert Vilar - Les ràtzies pirates al llarg de la costa gironina, entre els segles XV i XVIII, van condicionar les construccions que es feien a les planes properes al litoral, fora de la protecció dels nuclis urbans. Per aquest motiu, els masos que es feien disposaven d'una torre on refugiar-se el grup familiar. I un lloc on n'hi havia sovint era al llarg del pla de Torroella, i més quan les illes Medes eren utilitzades sovint pels pirates com a centre d'operacions.

I aquest llegat patrimonial de masies amb torre s'ha mantingut fins a l'actualitat. Fins al punt que és la imatge que queda a la retina en fer el recorregut per la plana entre els nuclis de Torroella de Montgrí i l'Estartit. Una imatge que l'Ajuntament, amb la implicació dels propietaris, vol mirar de conservar, però també difondre, com una oferta turística cultural del municipi.

Així, l'alcalde, Joan Margall, va signar ahir un conveni de col·laboració amb els propietaris de torre Martina, torre Ferrana, torre Begura i mas Ral. El conveni oficialitza el suport tècnic i d'assessorament de l'Ajuntament amb vista a aconseguir diners per mantenir les fortificacions. A canvi, els propietaris estan disposats a obrir les portes de casa seva perquè puguin ser visitades, a través sempre de l'Ajuntament, com ja s'ha anat fent darrerament per la fira dels pirates que fa dos anys que es du a terme a l'Estartit.

Però el conveni també deixa clara la finalitat que, tot i ser una propietat privada, cal preservar-la. Actualment els quatre masos fortificats, igual com tres més que hi ha al municipi, tenen la declaració de bé cultural d'interès nacional (BCIN). Fins i tot, en el cas del mas Ral, que es va aconseguir aquest estiu, el va demanar el mateix propietari.

I en aquesta línia de preservar el patrimoni cultural està treballant el govern actual. Així, el primer tinent d'alcalde, Josep Maria Rufí, ja va avançar la intenció d'incorporar en el conveni els altres tres masos fortificats –la torre Gran, la torre Ponça i la torre Quintaneta–. També, actualment, estan avaluant amb la Diputació de Girona les deficiències detectades al castell del Montgrí, on cal preservar els fossats i la cisterna. Però, a més, va explicar que s'ha demanat a Cultura de la Generalitat una figura de protecció del nucli antic de Torroella. «Volem conservar l'estructura de nucli antic, evitant la degradació i l'especulació», va dir Rufí.

Dins el nucli antic de Torroella hi ha l'església parroquial de Sant Genís, que és dels segles XIV i XV, i el palau el Mirador, palau reial on abans hi havia el castell feudal. Són dos edificis singulars que, per ara, no tenen cap mena de protecció, com va exposar l'historiador Joan Badia i Homs.