Arqueologia i Patrimoni > Torre carolíngia a Girona
|
Arqueologia i Patrimoni > Torre carolíngia a Girona |
|
|
(10/09/2003) Girona recupera un altre testimoni del seu passat carolingi al carrer Ballesteries Unes obres posen al descobert una torre del segle VIII o IX RAMON ESTÉBAN / Girona · La llegendària Girona es dulada a Carlemany, de la qual encara es coneixen poques realitats, està apareixent de mica en mica. Just dos anys després que es traguessin a la llum unes restes del segle IX als soterranis de la Catedral (Veure notícia), s'ha descobert una torre, ben conservada, dels segles VIII o IX a dins d'una casa del carrer Ballesteries. Una part de la construcció està feta amb carreus reaprofitats de la muralla romana. Les obres de reforma en un edifici del carrer Ballesteries, recolzat a la muralla del segle XIV, han descobert la que és la troballa arqueològica més important dels últims anys al centre de Girona. Es tracta de la cara nord d'una torre presumptament de planta rectangular, que pertany amb tota seguretat a l'època carolíngia. La part de la base fins a la filada número nou està feta amb grans blocs de pedra sorrenca que, segons les primeres impressions dels especialistes, van aprofitar de l'anterior fortificació d'època romana. De la filada número 10 en amunt (fins a una alçada de més de tres pisos), la torre té blocs més petits. D'amplada fa uns 3,5 metres. Al costat de llevant, la paret encaixa perpendicularment amb la muralla del segle XIV, i a l'altre extrem no s'hi distingeix el final perquè penetra a dins de la torre que formava part d'aquella muralla. Els paletes de l'empresa Jaume Sarbosa que treballen a l'obra es van trobar amb la impressionant estructura en tirar a terra un envà. «Està molt ben conservada - explicava ahir Josep Maria Nolla, l'historiador de la UdG que ha examinat la troballa - perquè quan al segle XIV van aixecar les noves muralles van aprofitar la torre carolíngia de suport i la van recobrir amb materials nous.» No es toca L'Ajuntament ha demanat a la constructora que no toqui aquest mur. En canvi, a la resta de l'obra s'hi podrà continuar treballant igualment. Tot i que el projecte inicial ja preveu no afectar les parets antigues, el descobriment obligarà a adaptar-se a aquesta circumstància. Un cop redactada, la probable variació del projecte haurà de superar l'examen de la comissió de Patrimoni. (17/09/2003) La Generalitat es queixa que el consistori encara no els ha comunicat la important troballa arqueològica. RAMON ESTÉBAN / Girona - El descobriment, aquest estiu,. de les restes d'una possible torre carolíngia (segles VIII i IX) en unes obres del carrer Ballesteries de Girona encara no ha estat comunicat al Departament de Cultura. Segons la llei de Patrimoni; el consistori havia d'alertar Cultura i havien de ser els tècnics d'aquest departament els que avaluessin el descobriment: En lloc d'això, l'Ajuntament va avisar els arqueòlegs de la UdG. L'equip de govern va llançar ahir un missatge tranquil·litzador; assegurant que s'ha fet tot el que calia per conservar la troballa en bon estat i garantir que la torre restarà a l'abast dels ciutadans. Tant el delegat, Joan Domènech, com la primera autoritat de la demarcació ''en matèria d'arqueologia, l'arquèòloga territorial Montserrat Mataró, es van assabentar de la important troballa al centre de la ciutat per la premsa, ara fa una setmana, segons va assegurar Domènech al final de la reunió de la Comissió de Patrimoni, celebrada ahir al matí. Com que oficialment encara és hora que el consistori els ho hagi notificat, la Comissió de Patrimoni va decidir que s'adreçarà per escrit a l'equip de govern municipal per reclamar informació sobre el jaciment i demanar quins plans tenen respecte a aquest i, paral·lelament, per exigir que parin les obres. El Departament de Cultura vol fer valer la condició de bé cultural d'interès nacional que té la troballa. Si l'Ajuntament no s'avé a parar les obres, «el tema l'agafarà la direcció general de Patrimoni i actuarà d'ofici», va avisar ahir el delegat. L'Ajuntament reconeix que no ha avisat el Departament de Cultura, però assegura que no haver complert el tràmit no posa en perill el jaciment. «si ens haguéssim de refiar dels mitjans que la Generalitat posa a disposició de la ciutat per a la conservació del seu patrimoni arquitectònic i monumental aquest Ajuntament no hauria pogut fer ni la meitat del que ha estat realitzant els últims anys», va replicar ahir mateix el regidor d'Urbanisme, Joan Pluma. Obres aturades No hi fa res que l'Ajuntament ja hagi fet parar els treballs que afecten directament la zona de les obres on va aparèixer la torre. «Amb això segurament no n'hi ha prou. S'havia de fer una recerca arqueològica de seguida; ara ja tenen el terra pavimentat amb pòrtland», es queixava ahir Joan Domènech, visiblement enutjat. El regidor d'Urbanisme, que ahir al vespre encara no havia rebut l'escrit de la Comissió de Patrimoni, va negar rotundament les afirmacions del delegat: «Tot el que s'ha fet des que es va trobar la torre és compatible amb la conservació del patrimoni: es va identificar, vam fer aturar les obres a la zona afectada, vam fer que s'ho miressin uns científics de prestigi i estem preparant el projecte per integrar la troballa en el patrimoni visitable de la ciutat.» L'ombra de l'ascensor El descobriment que ha provocat la pitjor crisi en les relacions entre l'Ajuntament i el Departament de Cultura des de l'enfrontament per la ubicació de l'ascensor de la plaça del Lleó (finalment, les instal·lacions es van haver de canviar d'emplaçament perquè la Generalitat va guanyar el cas als tribunals), consisteix en un mur de més de tres pisos d'alçada i uns3,5 metres d'amplada que correspondria a una torre que va quedar tapada quan es van aixecar les defenses del segle XIV, de les quals si que es tenia coneixement en aquest tram del carrer. El descobriment el van fer els operaris que rehabiliten un edifici. El mur atribuït a l'època carolíngia estava amagat rere d'un envà i protegit per un reompliment de terra, circumstància que explicaria l'aparent bon estat de les pedres. Dubtes sobre l'origen de la construcció La primera impressió dels historiadors de la UdG que les van examinar ha situat cronològicament les restes del carrer Ballesteries en 1'època visigòtica. No opinen de la mateixa manera els especialistes del departament de Cultura. Segons la hipòtesi de l'equip universitari que dirigeix Josep Maria Nolla els grans blocs de pedra sorrenca amb els quals es van aixecar les nou filades visibles de la torre pertanyien a una muralla de l'època romana. Segons creuen els científics de la UdG (especialistes en l'estudi de la trama urbana de la ciutat antiga) els habitants de la Girona del segle VIII o IX van desmuntar la muralla romana per aprofitar-ne els blocs de pedra per a altres construccions, com aquesta torre. En canvi, els tècnics de Cultura que han tingut l'oportunitat de veure la troballa (entre ells l'arqueòloga territorial Montserrat Mataró) interpreten que els blocs no han estat mai traslladats, sinó que el que s'ha descobert és una construcció romana. Les opinions d'uns i altres, però, s'han de mantenir en un interrogant mentre no es facin estudis més a fons. (21/09/2003) - Josep Maria Nolla.
Historiador. Catedràtic d'Arqueologia de la UdG La persona que ha identificat la torre carolíngia del carrer Ballesteries de Girona explica l'aportació que aquestes restes fan al coneixement de la història de la ciutat i afirma que hi ha solucions de sobres perquè la construcció, d'aspecte imponent, sigui visitable. RAMON ESTÉBAN / Girona · El descobriment d'una torre carolíngia al carrer Ballesteries és el principal esdeveniment en matèria d'arqueologia que s'ha produït a Girona els últims anys. La troballa, a més, ha provocat un enfrontament entre l'Ajuntament i la Generalitat, perquè el consistori no ha comunicat la troballa a Cultura, com és preceptiu. Josep Maria Nolla (l'Albagés, les Garrigues, 1949) catedràtic d'Arqueologia de la UdG, ha estat el científic que ha identificat el jaciment. - En què es basa per afirmar que és una construcció carolíngia? -«A primer cop d'ull ens va semblar romana. Però si ho analitzes amb tranquil·litat t'adones que els grans blocs i les peces més petites de dalt estan perfectament lligats. Per tant, és una construcció feta de nou, encara que aprofitant blocs antics, possiblement de la muralla romana. Per sort, disposem del precedent de la Torre del Llamp i altres descobriments relacionats amb la muralla carolíngia. Salvant les distàncies, la Torre del Llamp i la del carrer Ballesteries presenten unes grans similituds. A més, des de fa ben poc sabem que les muralles baix-imperials romanes només tenien torres als llocs de les portes. Exceptuant la de Gironella, que va ser reconstruïda, totes les altres torres han de ser carolíngies o medievals. Per últim, se sap que el traçat de la muralla romana a Ballesteries passa més amunt que el lloc on ha aparegut aquesta torre.» - Entén que hi hagi experts que discrepin d'aquesta interpretació? -«I tant, només faltaria! És una qüestió que s'ha de discutir científicament, en l'àmbit d'un congrés, portant cadascú els seus arguments, les seves proves.» - Vostè sosté que una excavació no aportaria més informació. Per què? -«A dins de la torre, potser sí que seria interessant. A fora, no, perquè aquesta zona ha estat remenada des d'aquella època. S'hi han fet i enderrocat cases sense parar. No crec que una excavació ens ajudés.» - En què modifica el mapa de la Girona antiga aquest descobriment? -«Ens indica que la reforma de l'època de Carlemany va ser encara més gran de la que ens pensàvem. Ja sabíem que el 800 es va fer una reconstrucció molt acurada de les muralles, alhora que es va eixamplar la ciutat, i vam passar de 4,5 a 5 hectàrees. Ara sabem que el sector que suposàvem que quedava defensat de manera natural per l'orografia (els arenys, el penya-segat entre Ballesteries i la Força...) doncs, en realitat també el van dotar de muralles. Per tant, hem de convenir que la llegendària relació de Carlemany amb Girona té una raó de ser: va fer créixer la ciutat i en va reforçar les defenses amb una muralla imponent.» - Girona estava en plena frontera. -«Exacte. Les muralles romanes havien quedat molt tocades pels atacs àrabs i el 800 Carlemany va decidir reforçar la plaça perquè la ciutat seguia en primera línia de front. Segurament hi va haver una pressió demogràfica que va obligar a fer aquell petit eixampla. Sabem que el 827 Girona va resistir un setge molt i molt dur. La nova muralla va funcionar.» - Quina utilitat cal donar a la torre. -«Això ja no és cosa dels investigadors. Nosaltres volem estudiar-la i prou. Desitgem, és clar, que es conservi. Hi ha mil maneres de fer-ho sense que es produeixi cap daltabaix. Seria bo que es pogués veure, i segur que hi ha mil solucions per aconseguir-ho.» - Què opina de la polèmica oberta entre l'Ajuntament i la Generalitat? -«Suposo que uns i altres tenen les seves raons. Jo no puc opinar, és clar. Jo només sóc un tècnic.» Altres notícies:
04/12/2004 |
| Publicada a "El Punt" el dia 10, 17 i 21 de setembre del 2003 |
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)