El dia 8/7/2008 es van presentar els resultats dels treballs de restauració d'aquest espai de la catedral.

Dani Chicano - Girona · Part de les «forces vives» de la ciutat –el bisbe, Carles Soler; l'alcaldessa, Anna Pagans; el director dels serveis territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació, Miquel Sitjar; el degà president del capítol de la catedral, Jaume Julià...– van brindar ahir amb cava per la finalització dels treballs de restauració de la capella de la Mare de Déu dels Dolors de la catedral, que els visitants podran admirar a partir d'ara amb tota la seva esplendor, previ pagament de rigor, és clar, de l'entrada al temple per fer la «visita cultural».

La capella de la Mare de Déu dels Dolors va ser bastida entre el 1313 i el 1319, no havia estat mai restaurada, segons va informar ahir Roger Xarrié, restaurador de l'empresa Ideart Restaura, que ha fet els treballs, i està situada a la banda oest del temple, a la part esquerra de la girola. En aquesta capella s'hi mostra un retaule de la Mare de Déu dels Dolors, obra de Pau Costa (1717), format al taller de Pau Sunyer, i és un dels millors exemples de retaule del barroc català d'inicis del segle XVIII.

Roger Xarrié, que va fer la intervenció amb més interès i transcendència de l'acte amb diferència; va explicar que l'operació de rehabilitació ha estat «integral», ja que no s'ha limitat només al retaule, sinó que també ha afectat la pedra de les parets i el sostre, els nervis i la clau de volta de la capella, així com les pintures laterals, uns olis atribuïts a l'escola d'Antoni Viladomat, que encara estan en procés de restauració i que es calcula que tornaran al seu emplaçament original a finals d'aquest mateix any. Xarrié va descriure per etapes el procés, que es va iniciar amb una neteja superficial del retaule, seguida d'una neteja de la pedra –sobretot, extracció de sals que es van acumular amb les filtracions d'aigua que es produïen fins el 2002, any en què es van restaurar les cobertes del temple per resoldre aquest problema–, del rejuntat dels carreus de pedra, de la desinfecció del retaule, la fixació de la policromia i finalment una neteja profunda del retaule. La desinfecció i consolidació d'aquest ha estat necessària per, entre d'altres coses, prevenir possibles atacs dels xilòfags. Les talles policromades del retaule i els daurats han recuperat la seva esplendor i també s'ha realitzat una reintegració pictòrica del marbrejat dels nervis de la capella i la clau de volta, a més de fer un tractament del ferro de la reixa que tanca la capella i una neteja i restauració dels bancals laterals, sota dels quals s'han trobat alguns documents testimonials i objectes, com alguna bala de plom. La cera i el fum dels ciris i la pols han estat els principals enemics del retaule en els darrers 250 anys.

Els treballs de restauració, dels quals s'han ocupat tres restauradors, van començar el 20 d'abril i han durat uns dos mesos i mig i el pressupost ha estat de 78.000 euros. D'aquest pressupost, la Fundació Caixa Catalunya ha aportat un total de 45.000 euros, i ahir va intervenir en l'acte de presentació dels treballs Àlex Susanna, director de la fundació, per deixar constància de l'aportació de la fundació, a més de detallar la filosofia de l'entitat financera pel que fa a aquesta mena d'intervencions.

La propera capella de la catedral de Girona en la qual s'intervindrà, segons el mateix Roger Xarrié, serà, molt possiblement, la capella consagrada a Sant Iu, a l'esquerra de l'entrada de la plaça dels Apòstols, a la banda est de la nau del temple.

Altres notícies:
30/04/2008