La nau es va enfonsar a final del segle XVIII després d'un temporal de mar.

Laura Portal - Sant Pere Pescador · Els arqueòlegs del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya-Museu d'Arqueologia de Catalunya (CASC-MAC) han estat realitzant un estudi de camp en el derelicte del vaixell de guerra Triunfante. Aquesta nau del segle XVIII està enfonsada davant les costes de Sant Pere Pescador, després que un temporal obligués el seu capità a fer-lo embarrancar. L'interès del Triunfante va més enllà del fet que estigui enfonsat. Es tracta del primer vaixell de guerra que es va fabricar a l'Estat espanyol amb tècniques de construcció angleses i amb una història al darrere en què s'hi inclouen fins i tot espies de l'època.

El Triunfante està considerat com una de les millors peces nàutiques del patrimoni arqueològic subaquàtic. Xavier Nieto, director del CASC, explicava a aquest diari que la tasca que han fet en aquest derelicte ha estat delimitar-lo i fer-ne un plànol detallat. L'estudi vol esbrinar què es va importar de la tècnica anglesa de construcció i què es va mantenir de la tradició espanyola. El vaixell està a quatre metres de profunditat i hi han estat treballant bona part del mes de maig. Les tasques de recerca les reprendran a finals d'agost i durant unes tres setmanes. Pel que fa al contingut del Triunfante, actualment és força escàs, ja que va ser fortament espoliat entre els anys seixanta i setanta del segle XX. Algunes d'aquestes peces van poder ser recuperades i actualment s'exposen al Museu Marítim de Barcelona. Així s'hi pot veure part d'una roda, amb diferents gravats a la fusta, un canó i diferents projectils, entre altres peces.

UNA D'ESPIES

La història del Triunfante és gairebé novel·lesca. El seu final se situa a Sant Pere Pescador, però els seus inicis els hem d'anar a buscar a les Drassanes Reials de Londres, passant pel Ferrol i per unes quantes batalles navals arreu del món.

El nom d'aquesta nau va estretament lligat al de Jorge Juan, que era guàrdia de Marina i va acabar sent un espia oficial de l'Armada espanyola a Anglaterra. Al març de 1749 Jorge Juan va ser enviat a Londres amb un nom fals, el de Míster Josues. Hi anava en diferents missions secretes per encàrrec del marquès de l'Ensenada. El més important era que aconseguís tot el material possible sobre com construïen els seus vaixells de guerra els anglesos.

Necessitaven tota mena d'informació i, a més, havia d'aconseguir portar a Espanya experts constructors de vaixells i d'altres elements de les naus. Jorge Juan es va convertir, doncs, en un agent secret i després va ser el dissenyador del primer vaixell modern amb tècniques copiades dels anglesos. Passava informació en cartes a través de claus numèriques i, finalment i després d'haver aconseguit subornar una cinquantena de tècnics perquè anessin a construir a Espanya, va haver d'escapar d'Anglaterra per la costa francesa disfressat de mariner.

1756-1795

Després de tot el procés d'espionatge i de més d'una picabaralla entre els membres de l'Armada sobre com s'havia de construir el vaixell i, especialment, sobre el fet de mantenir alguns elements propis de la tradició constructiva espanyola, l'1 de febrer de 1756, Francisco de Orozco, comandant general del Ferrol, informava a la Secretaria de Marina que s'havia botat al mar, a les drassanes d'Esteiro, el navili de guerra batejat com a Triunfante. El primer destí del vaixell va ser el departament de Cartagena. Des d'allà i durant gairebé quaranta anys va servir de nau de guerra arreu.

Va ser a Nàpols. Va participar en diferents bombardejos contra Gibraltar, i al 1782 va prendre part en el combat del cap Espartel. Per ordre del rei Carles III, el 1784 forma part d'una esquadra a les ordres del brigadier Gabriel de Aristizabal, la missió del qual va ser navegar cap a Turquia i aconseguir un tractat, objectiu que es va aconseguir. L'esquadra la formaven el navili Triunfante, amb 68 canons i comandat per Sebastián Ruiz de Apodaca; el navili Pascual amb 74 canons i comandat per Francisco Javier Winthuysen; la fragata Clotilde de 26 canons, comandada per Bartolomé Ribera i la fragata Magdalena, també de 26 canons, comandada per Juan María de Villavicencio.

El 1795, el seu últim any, formava part d'una esquadra amb el San Dámaso, San Antonio, San Julián, San Francisco de Asís i altres. Estaven en la divisió comandada pel tinent general Gravina, que actuava en el Mediterrani.

FINAL TRIST

Després d'haver participat en tantes batalles i combats, el seu final va ser molt més simple. El 5 de gener de 1795 un fort temporal li trenca l'amarratge i després d'evitar l'enfonsament, el seu comandant provoca una maniobra per embarrancar-lo, davant del testimoni de tota l'esquadra de Gravina. Això va permetre que el comandant es deslliurés de ser objecte d'un consell de guerra. Així mateix, dels 800 infants que hi havia a bord, tots van sobreviure.

Després de l'enfonsament, el capità del Triunfante Yáñez, va ordenar que es recuperés part de l'artilleria del vaixell.