Patrimoni cultural aprova la protecció de les termes romanes de Caldes

El director general de patrimoni cultural es compromet a fer els passos necessaris per tal que s’incloguin en l’itinerari de la Catalunya romana que promou el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

DANI CHICANO / Girona - La comissió territorial de patrimoni cultural de Girona va informar ahir favorablement sobre el projecte de protecció i condicionament de les termes romanes de Caldes de Malavella. A més, aquest dictamen va acompanyat del compromís del director general de patrimoni cultural, Francesc Tarrats, de fer els passos necessaris per tal que aquest monument s’inclogui en l’itinerari de la Catalunya romana que promou el Museu d’Arqueologia de Catalunya. La d’ahir va ser la primera reunió de la nova comissió, que ha variat la composició a causa d’un decret del mes de desembre de l’any passat, que suprimeix la comissió nacional.

El projecte de protecció i condicionament de les termes romanes de Caldes de Malavella, promogut i presentat per l’Ajuntament i sobre el qual es va informar positivament, és «extremadament curós amb les restes», segons el director dels serveis territorials de Cultura, Josep Quintanas, i preveu construir una coberta de protecció que intenta evocar el volum de l’edificació original –però no imitar-la– per tal que el visitant es pugui fer una idea de l’espai que ocupava.

Quintanas va explicar que no només han informat favorablement, sinó que la direcció general també promourà que les termes de Caldes s’incloguin en l’itinerari de la Catalunya romana que depèn del Museu d’Arqueologia de Catalunya, amb tot el que això suposa de promoció.

Quintanas va explicar que la comissió també va examinar diversos projectes de plans d’ordenació urbanística municipal (POUM) de poblacions com ara Regencós, Sant Julià de Ramis, Garrigàs, Lloret de Mar i Flaçà que després han de passar a la comissió d’urbanisme per ser aprovats. Pel que fa a Regencós, es va determinar aconsellar l’establiment d’una rambla sense possibilitat d’edificar enfront de la muralla oest. A Garrigàs s’ha proposat variar l’ordenació del creixement del nucli de Vilarnadal i disminuir-lo, per tal de conservar la tipologia de les edificacions existents. En el planejament de Lloret de Mar, «molt correcte», segons Quintanas, s’aconsella la desqualificació com a equipaments d’una zona que afecta els jardins de Santa Clotilde per evitar que s’hi edifiqui. I pel que fa al POUM de Flaçà, Quintanas va explicar que aquesta població té un nucli històric que no està protegit però que té «caràcter» i que seria aconsellable desqualificar terrenys per evitar que la construcció de residències provoqui el creixement cap al nord i l’est del nucli antic i l’impacte visual i paisatgístic consegüent en una zona molt planera.

El director dels serveis territorials de Cultura també va explicar que la comissió havia informat favorablement del projecte de rehabilitació i museïtzació de la sinagoga de Besalú. La comissió havia demanat una actuació arqueològica abans de començar la rehabilitació, que ja s’ha fet i que podia influir en la manera de recuperar el monument, i per tant ha donat llum verda al projecte, al mateix temps que s’han iniciat excavacions arqueològiques en una altra banda del mateix indret.

El territori està representat en la nova comissió de patrimoni, amb la inclusió de representants de la Federació de Municipis de Catalunya (l’arqueòleg Josep Espadaler, director del Museu del Suro de Palafrugell) i de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (Lourdes Boix, arxivera municipal de l’Escala), així com de la Diputació de Girona (Enric Vilert, ponent de Cultura), que fins ara no hi era. Hi continuen Ramon Castells i Montserrat Mataró (arquitecte i arqueòloga dels serveis territorials, respectivament), un representant d’Urbanisme i un altre d’Habitatge. També hi és representat el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a través de Carles Bosch (arquitecte i expresident del COAC, que ja era membre de la comissió, però de lliure designació). Els tres membres de lliure designació per part de la direcció general de patrimoni, que ha proposat el director del servei territorial, són l’arquitecte Josep Fuses, l’arqueòleg Josep Maria Nolla i el professor d’història de l’art de la UdG Joan Bosch. És una baixa destacada la del prevere Xavier Xuclà, que deixa la comissió sense representants de l’Església. Quintanas va explicar ahir que la comissió ha d’autoritzar intervencions sobre el béns declarats, ha d’emetre informes sobre temes urbanístics i ha de cooperar amb les institucions que li ho demanin.

Altres notícies:
27/02/2001
21/07/2001
23/05/2002
19/07/2002
26/01/2007
09/05/2007