L'objectiu és que el lloc probable del naixement de Guifré el Pilós sigui protegit per l'administració francesa

RAMON ESTÉBAN / Rià (Conflent) · El lloc on probablement va néixer el comte Guifré el Pilós, considerat el pare de la nació catalana, està sent estudiat per un equip d'arqueòlegs de la Generalitat de Catalunya, amb l'arqueòloga territorial de Girona al capdavant. Es tracta de les restes del castell d'Arrià , que presideix el poble de Rià, a la comarca nord-catalana del Conflent. La iniciativa va partir del Casal d'Arrià, una associació catalanista que s'ha proposat demostrar la importància del vell recinte perquè l'administració francesa el catalogui com a monument a protegir. Quan s'obtingui la catalogació s'hi podran fer excavacions.

El castell el devien aixecar sobre una estructura romana. Va estar en servei fins que al 1672 el rei Lluís XIV el va fer tirar a terra. La singular col·laboració del govern català va gestar-se quan el president del Casal, Enric Balaguer (un home d'Unitat Catalanista que es refereix a Rià com «el bressol de Catalunya») ho va demanar personalment al president Pujol, el 1997. En aquells moments, I'associació ja feia una dècada que lluitava infructuosament perquè les autoritats franceses rescatessin la fortalesa. Al cap de dos anys, al setembre del 1999, un equip d'arqueòlegs de la Catalunya del Sud va fer-hi les primeres recerques científïques, que aquests dies s'han reprès. L'objectiu del Casal és recollir les proves suficients perquè el castell entri a la llista de monuments protegits. Actualment, no es beneficia de cap mena de tracte especial, si exceptuem el fet que és de propietat municipal. Malgrat la «passivitat» amb què el consistori s'ha pres la qüestió -segons es queixa Ballester-, de moment el recinte es conserva. Perquè el cataloguin cal un aixecament topogràfic, un estudi de les restes arqueològiques i un estudi de caire històric. Dels dos primers requisits en té cura la Generalitat, amb el vistiplau de les autoritats culturals franceses. El dia 2 de maig del 2001,l'arqueòloga territorial de Girona va ser a Rià per seguir el treball, a partir dels materials que han anat trobant els membres del Casal, que sumen una setantena de socis. Entre les troballes destaca un pom de bastó, consistent en un cap humà fet de quars i datat entre els segles X i XI. Quant a la tercera exigència per convertir-se oficialment en monument, Balaguer reconeix que no se'n surten. «Busquem estudiants universitaris, siguin de la Catalunya Nord o no, perquè en facin la seva tesi», explica. Fins i tot no descarta convocar una beca.