Patrimoni informa positivament del projecte i l'Estat es farà càrrec del finançament .

DANI CHICANO - Girona - Finalment el monestir de Sant Domènec de Girona va cap a una rehabilitació global, després que la resta d'obres s'hagin fet per fases a causa de la disponibilitat pressupostària i la diferència de titularitat d'una i altra parts del monument. A l'anunci fet al novembre per la ministra d'Habitatge, Carme Chacón, que l'Estat es faria càrrec del finançament de la rehabilitació de l'església, capelles i claustre de Sant Domènec, s'hi va afegir ahir l'informe positiu que ha fet del projecte la comissió de Patrimoni. El pressupost de l'obra és aproximadament de 5,5 milions. D'altra banda, la comissió ha deixat en suspens una decisió sobre una modificació puntual del pla d'ordenació urbanística que suposaria la descatalogació com a bé cultural del xalet Tarrús de Girona.

El projecte de rehabilitació de Sant Domènec, que va entrar d'urgència en l'ordre del dia de la comissió de Patrimoni del passat 25 de gener, és obra del despatx d'arquitectes Bosch-Tarrús, i remata tota l'operació, que ha tingut una durada d'anys, per recuperar aquest monument i revalorar-lo. Després de la desamortització de Mendizábal, al segle XVIII, l'exèrcit va ocupar les dependències del monestir, mentre que l'església va passar a ser propietat de l'Estat. Actualment és propietat del Ministeri d'Hisenda. La part de l'exèrcit va ser cedida a l'Ajuntament i aquest la va cedir a la Universitat de Girona, que la va rehabilitar. L'església i el claustre, però, es van anar deteriorant, es van recuperar dues ales del claustre, i es va haver de fer una actuació d'urgència a les cobertes. No va ser fins al novembre de l'any passat que l'Estat, a través del Ministeri d'Habitatge, encapçalat per Carme Chacón, va assumir el compromís d'accelerar els tràmits per aconseguir finalitzar la rehabilitació, assumint també el seu ministeri, a través de l'1% cultural, el cost total de l'obra, estimat en uns 5,5 milions d'euros, tal com va anunciar el 5 de novembre de l'any passat. La urgència la provoca el fet que cal signar el conveni que ha de fer possible el finançament de l'obra per part de l'Estat.

DIVERSOS ESTILS

Jordi Bosch, un dels autors del projecte al qual la comissió de Patrimoni ha donat llum verd, explica que ell i Joan Tarrús, el coautor del projecte, feia anys que esperaven «poder entrar a dins de l'església» per tal de rehabilitar tant la nau central, d'un estil gòtic «molt interessant, el millor de Girona després de la Catedral» –diu Bosch–, com les dues capelles situades al lateral esquerre de la nau, una d'estil barroc i l'altra d'estil renaixentista, que Bosch considera que és «d'un alt nivell». El projecte preveu recuperar la nau central com a aula magna de la universitat, per celebrar-hi els actes solemnes, mentre que les capelles laterals hi estarien vinculades, però s'hi podrien celebrar congressos, seminaris i altres actes. La nau central, a més, disposarà d'un mínim equipament escènic.

Jordi Bosch afirma que l'actuació consisteix, bàsicament, a «restaurar, perquè no volem tocar més del compte». L'actuació més important és en el terra, molt deteriorat, que es rebaixarà uns 30 centímetres, es deixarà pla fins a la meitat de la nau i llavors s'aixecarà gradualment per tal de millorar la visibilitat des de les butaques que hi aniran instal·lades. Es revestirà de fusta l'absis i les parets laterals fins a una determinada alçada i es disposaran mampares de tela, a les capelles laterals petites, que es puguin desplegar per evitar les excessives reverberacions del so a causa de l'alçada de la nau, un defecte que no es podrà corregir del tot, però sí atenuar. La fusta que està previst instal·lar a l'absis repel·leix el so, projectant-lo, mentre que la dels laterals i el terra l'absorbirà, reduint les reverberacions.

Pel que fa a les capelles laterals, s'aïllaran acústicament de la nau central, però sense desvincular-les d'aquesta amb elements opacs, sinó a través d'elements vidriats. La capella renaixentista es podrà utilitzar per celebrar-hi congressos, però també s'hi podran fer reunions posant-hi una taula central, mentre que la capella barroca, més petita, amb capacitat per a 120 persones, només està pensada per a convencions de tipus universitari. Totes dues sales, però, estaran molt vinculades al rectorat.

El termini d'execució de les obres, que encara no tenen data d'inici, és d'aproximadament uns vint mesos, i Miquel Sitjar va anunciar ahir que han decidit formar una comissió de seguiment de les obres en què hi ha representants de Cultura, de la comissió de Patrimoni i de la UdG.