|
Arqueologia i Patrimoni > Excaven l'abocador del Monestir de S.Feliu de Guíxols |
|
Excaven al monestir de Sant Feliu de Guíxols l'abocador del segle XIV.
Forma part dels treballs previs per posar el nou ascensor amb cabina de vidre. JOAN TRILLAS / Sant Feliu de Guíxols - Un ascensor amb cabina de vidre permetrà tenir una vesta matca de l'antic abocador del monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols i, més concretament, d'un mur, el qual ara es vol datar amb concreció si formava part de la muralla o del fossà. Això serà, però, quan hagin acabat, en els pròxims dies, els treballs arqueològics que han començat aquesta setmana i que han de permetre acabar l'excavació que es va iniciar el 1998. L'antic abocador del monestir va funcionar entre el 1300 i el 1600. L'excavació vol acabar una primera intervenció que es va iniciar el 1998 al que era l'antic abocador del monestir benedictí. De fet, tant abans com ara, les principals restes que surten són ceràmiques. L'excavació permetrà, un cop es vagi aprofundint, trobar restes que serveixin per analitzar, en part, els hàbits alimentaris de les diverses comunitats que van viure al monestir. CABINA DE VIDRE El regidor d'Urbanisme, Josep Amat, ha explicat que es vol potenciar el mur de l'antic abocador. Per això s'ha aprofitat per instal·lar-hi un ascensor amb cabina de vidre, el qual es vol que serveixi per posar en actiu aquest patrimoni. La regidora de Cultura, Laura Aiguaviva, ha destacat per la seva part la importància d'instal·lar l'ascensor perquè, a banda de millorar l'accessibilitat, permetrà reordenar i racionalitzar molts dels usos que actualment té el monestir. Amb l'acabament, aquesta mateix setmana, dels treballs que quedaven pendents a l'abocador, s'iniciaran les obres de l'ascensor. L'equip de govern –al igual que els anteriors– vol potenciar tant com sigui possible el monestir i la seva història. Els orígens del monestir daten del segle X, moment en què es van aprofitar les restes d'una vil·la romana sobre les quals es fonamenta. De la primera fase de construcció, dels segles X al XIV i d'estil romànic, en resten els següents testimonis arquitectònics: la Porta Ferrada, les torres del Fum i del Corn, el frontis de l'església i el primer tram de la seva nau, amb la típica volta de canó. Durant els segles XIV i XV es va ampliar l'església del monestir. Durant els segles XVI i XVII es va construir la sagristia i al segle XVIII, el gran edifici barroc.
Altres Notícies: |
| Publicada al diari "El Punt" el dia 2 de febrer del 2007 |
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)