Els arqueòlegs arriben a aquesta conclusió després de fer visibles les parets de defensa del nord del jaciment ibèric i tardoromà.

RAMON ESTÉBAN / Sant Julià de Ramis · La sisena campanya arqueològica al jaciment de la Torre, al veïnat dels Sants Metges de Sant Julià de Ramis, ha permès als científics reconstruir a grans trets la història d'aquest assentament ibèric, tardoromà i visigòtic. Els treballs, que continuaran unes setmanes més, han fet aflorar totalment les restes de les muralles dels vessants nord i oest. Segons els directors de les excavacions, l'enclavament va tenir un paper important en les guerres púniques (segle III aC) i en les campanyes de Pompeu (segle I aC), just abans de la fundació de Gerunda. Els quatre segles següents va restar abandonat, fins que s'hi va aixecar una caserna militar tardoromana que devia servir de defensa avançada de Girona. Del segle VIII ençà, el castellum es va anar abandonant.

El visitant pot veure a partir d'ara els murs, disposats en feixes, que guardaven el vessant nord de l'assentament. Aquesta estructura de 12 metres de desnivell, que ha perdurat en el temps amb el nom de «la Torre», la van aixecar sobre un turó artificial. En època ibèrica tenia una porta, però arran de les guerres púniques (al final de les quals els romans van envair el país) la van tapar. Almenys aquesta és la conclusió a què han arribat els arqueòlegs de la UdG que excaven als Sants Metges: Josep Burch, Josep Maria Nolla, Lluís Palahí, Jordi Sagrera, Marc Sureda i David Vivó, que aquest any han disposat de 34 estudiants de diferents universitats catalanes i de la resta de I'Estat. Segons van explicar ahir Nolla i Palahí, el reforçament de la cara nord va ser una estratègia perquè l'invasor creies que era el lloc més feble, quan en realitat la part de més mal defensar era la muralla de ponent, que degut a la inestabilitat del terreny es va esllavissar unes quantes vegades. «De totes maneres, no hem trobat indicis de lluita, i creiem que es van rendir o Pompeu va passar de llarg», van dir, a tall d'hipòtesi. La fundació de Gerunda (76 aC) va comportar el desús de la Torre.  

Però al segle IV, quan Roma va començar a ser envaïda pels pobles del Nord, es va recuperar l'assentament perquè fos una defensa avançada de Girona. Va ser aleshores que es va aixecar una caserna (castellum), seguint les pautes estàndards de les construccions militars romanes. L'edifici, que va arribar a ser de planta i pis, ja l'havien excavat en campanyes anteriors. A final del segle VIII, Carlemany va entrar a Girona i va canviar la situació política de la comarca, de manera que l'assentament va perdre interès i es va anar despoblant. 

Els pròxims anys consolidaran tot el conjunt i condicionaran una petita ruta per l'interior amb plafons explicatius, a fi que sigui visitable. «Ara per ara, la consolidació és més prioritària que no pas l'excavació», van afirmar els arqueòlegs. Des del punt de vista arqueològic, les futures recerques se centraran a fer aflorar els edificis militars que encara estan soterrats i trobar la porta principal, atès que no n'ha aparegut cap més des d'aquella que va ser tapiada suposadament al segle III o II aC. 

La campanya actual ha costat 11,5 milions de pessetes, aportats per l'Ajuntament i la UdG, amb la col·laboració de la Diputació i la Generalitat.

Les arbitrarietats dels funcionaris de Tarraco 

Josep Maria Nolla, que a part de ser un gran expert és un apassionat del món antic, narrava ahir davant de la premsa una d'aquelles hipòtesis que difícilment es podran confirmar mai però que resulten brillants. «Per què al segle IV els romans van aixecar un extrem de la caserna sobre un talús que sabien sobradament que no aguantava prou i que diferents cops s'havia esllavissat?», va preguntar-se en veu alta. Ell mateix va respondre, amb un argument tan simple com arriscat: «Van dissenyar l'edifici des d'algun despatx de Tarraco (la capital de la Hispania Citerior) i no es van molestar a variar els models preestablerts.» Si haguessin reculat la caserna un parell de metres calcula Nolla- s'haurien estalviat la feinada que devia comportar aixecar els grans murs i els contraforts que aguantaven el castellum per l'oest. És clar que, en aquella època, la mà d'obra no era un problema: seguint el costum romà, ho devien fer els veïns de l'actual Sant Julià. Forçats, és clar. / R.E.

Fitxa arqueològica del Puig de Sant Julià