Fragments d'indústria lítica demostren que van habitar Caldes entre el plistocè mitjà i superior.

Ariadna Torrents - CALDES DE MALAVELLA. Les excavacions al jaciment arqueològic del Camp dels Ninots han permès recuperar enguany fragments d'indústria lítica i ascles. Les restes són un indicador evident de la presència d'homínids a Caldes entre el plistocè mitjà i superior. En la campanya també s'han trobat negatius de fulles, peixos, rèptils, ocells i rosegadors. Juntament amb les anàlisis de pol·len i de sòl, aquests fragments permetran conèixer més detalls del clima, la flora i la fauna del període paleolític. I l'estudi paleomagnètic que s'hi realitzarà pròximament ajudarà a definir les dimensions i la composició del volcà que hi havia hagut a la zona.

L'equip d'excavació del Camp dels Ninots va donar a conèixer ahir les troballes de la campanya d'enguany. Durant el mes que han durat els treballs, s'han recuperat restes d'indústria lítica i ascles de quars i sílex. En concret s'han localitzat les restes de pedres que es picaven per obtenir-ne fragments punxeguts i tallants, les ascles. Aquesta troballa demostraria que els homínids havien habitat Caldes. Els fragments es podrien datar a partir de 20.000 o 30.000 anys d'antiguitat, tot i que la cronologia encara no és precisa.

Els coordinadors del projecte de recerca del Camp dels Ninots, Robert Sala, Gerard Campeny i Bruno Gómez, van mostrar també negatius de fulles, peixos, rèptils, ocells i rosegadors. Les restes han aparegut al mateix estrat en què van aparèixer l'esquelet d'un rinoceront i un bòvids en la campanya anterior. Els negatius i els estudis geològics permetran als científics conèixer com era l'ambient del paleolític. Saber amb precisió com era el clima i quina mena de flora i fauna hi vivia. Amb aquesta finalitat també s'han fet al jaciment estudis de la tipologia de pol·len que es troba a les capes de sòl que s'han excavat. I pròximament s'hi desenvoluparà un estudi paleomagnètic que ajudarà a definir les dimensions i la composició del volcà que hi havia a la zona.

Les troballes quedaran exposades temporalment al teatre municipal de Caldes, encara que l'objectiu és mostrar-les de manera permanent en el futur museu d'interpretació.

La campanya d'excavacions d'enguany va començar el 7 de maig passat i s'acabarà dissabte vinent. Hi han participat una quinzena d'arqueòlegs de les universitats Rovira i Virgili i de Girona, i estudiants del màster internacional d'arqueologia del quaternari que s'imparteix a la Rovira i Virgili.

Informació facilitada per l'equip d'arqueòlegs:

Elements rellevants del jaciment del Camp dels Ninots

Els treballs arqueològics i paleontològics que es duen a terme al jaciment fossilífer del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella, estan posant al descobert un autèntic tresor per a la paleontologia internacional. La gran quantitat de fòssils recuperats fins ara fa d’aquest jaciment un indret indispensable per a conèixer els darrers 5 milions d´anys de la nostra història.

El jaciment del Camp dels Ninots està situat al cràter d’un volcà d’explosió originat durant el neogen recent (al voltant dels sis milions d’anys). És en aquest cràter on es formà un llac d’aigües termals en el qual es va anar dipositant sediments lacustres durant llargs períodes de temps. Aquest llac va ser un focus d’atracció important tant per a humans com per animals, ja que era ric en aigua i aliments.

L’especial geologia del municipi de Caldes de Malavella, juntament amb les particularitats de les seves aigües termals, han propiciat una conservació excepcional del material fòssil i paleobotànic.

Des de l’any 2003, l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (PHES) i el Centre de Recerques Arqueològiques (CRA) i la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) estan desenvolupant un projecte científic de caràcter multidisciplinar en aquest paratge tant excepcional de les comarques de Girona. Aquest projecte té tres línies d’acció clarament interelacionades: la recerca, la docència i la socialització.

Pel que fa a la recerca, el jaciment del Camp dels Ninots proporciona dades geològiques molt importants per tal de completar el coneixement del Camp Volcànic Català i representa una de les formacions més espectaculars i úniques a nivell europeu.

Per altra banda, un dels fets més excepcionals d´aquest volcà és que en el seu interior s’ha conservat un dels registres paleontològics i paleobotànics més importants de Catalunya. El conjunt fòssil està format, d´una banda, per tres esquelets de macrovertebrats corresponents a una espècie de bòvid desconeguda a Europa, juntament amb l’esquelet de rinoceront més complet de Catalunya.

D’altra banda, i pel què fa als microvertebrats, la col.lecció està formada per centenars de restes de peixos, de rosegadors, de rèptils i d’aus, juntament amb una extraordinària col.lecció de tortugues aqüàtiques.

Finalment, el jaciment del Camp dels Ninots proporciona també dades molt importants de tipus paleoecològic. L’especial geologia del volcà del Camp dels Ninots ha afavorit l’acumulació de més de 60 metres de sediment, en el qual han quedat preservades dades rellevants sobre el clima, el paisatge i la vegetació dels darrers cinc milions d’anys.

En aquests moments, disposem de centenars de restes vegetals, d’entre les quals cal destacar les empremtes de fulles i els troncs d’arbres silificats (xilòpals), evidències directes de la vegetació d’aquell moment.

Per altra banda, s’estan duent a terme anàlisis pol·líniques i de fitòlits al sediment per tal de localitzar i de descriure els diferents tàxons vegetals. Amb els resultats d’aquests estudis en curs disposarem de dades suficients per poder conèixer l’ambient de les nostres comarques durant el moment d’ocupació dels macrovertebrats fòssils localitzats.

Campanya de maig de 2007

La campanya d´excavació s´ha dut a terme entre els dies 16 i 31 de maig i hi han intervingut prop de 15 arqueòlegs, d´entre els quals hi ha estudiants del Màster Internacional d’Arqueologia del Quaternari, que s´imparteix a la Universitat Rovira i Virgili. Aquests estudiants venen en concepte de pràctiques i procedeixen d’Algeria i Galicia.

Durant aquesta campanya s´ha incidit en aspectes que fins ara no havien sigut tractats amb profunditat. En aquest sentit, s´ha fet cales en profunditat per tal de poder entendre la dinàmica geològica que va formar aquest volcà. Durant aquests treballs, s´ha localitzat un nivell de menilits d’òpal (“ninots de Caldes”) que ens ajudara a entendre més clarament les fases de formació d’aquests elements tant característics de Caldes de Malavella.

Per altra banda, s´ha incentivat la recerca d’elements referents al clima i el paisatge antics. En aquest sentit, s´ha establert una metodologia pròpia per tal de localitzar els diferents nivells amb negatius i positius de fulles i troncs silificats. Això ens ha permès poder disposar de centenars de restes vegetals.

Finalment, s’ha fet una excavació en extensió d´uns 20 metres quadrats de la part més moderna de la seqüència estratigràfica, clarament diferenciada dels nivells amb fòssils, i que forma part del Quaternari. És en aquests nivells on ha aparegut abundant indústria lítica feta essencialment amb quars i sílex, i que passa a confirmar una ocupació humana antiga en aquest entorn. Certament, durant les properes campanyes d´excavació caldrà incidir més en aquests nivells per tal de confirmar uns nivells arqueològics per sobre d´uns nivells paleontològics molt rics.

Fitxa Arqueològica

Descripció del projecte a la URV