La descoberta no fa aturar les obres, i els jaciments quedaran sepultats sota la futura autovia.

RAMON ESTÉBAN Montagut / SantJoan les Fonts - El tram de cinc metres de calçada romana que el 1999 va aparèixer al terme de Montagut, arran de les obres de la variant de l'N-260 a Castellfollit, no és l'únic vestigi d'aquella època que s'ha localitzat a la zona. Quatre trams més de via romana han estat identificats per l'equip d'arqueòlegs que estan fent el seguiment de la construcció de la nova carretera. A uns quilòmetres de distància, al pla de Politger i al pla de Begudà, han trobat unes restes del paleolitic. La majoria d'aquests jaciments, que tot just s'estan estudiant, quedaran tapats sota I'asfalt.

Fins ara se sabia que el control arqueològic a les obres havia permès identificar, al desembre del 1999, un tram de calçada romana. A més, arran dels treballs es van reprendre les excavacions a la Prunera, un jaciment descobert anys abans que comencessin la nova carretera i que ha resultat ser un dels assentaments neolitics més extensos de Catalunya. Però la riquesa arqueològica dels terrenys afectats pel desdoblament de l'N-260 entre Montagut i Olot va més enllà. Aquesta setmana ha transcendit que han localitzat quatre trams més de la probable calçada romana (la confirmació total no s'obtindrà fins que acabin els estudis), entre el veïnat de la Cometa i el pont Trencat al terme de Montagut. «Fan aproximadament com el tros descobert fa dos anys, uns 5 metres de longitud i entre 2 i 2,5 metres d'amplada», ha explicat Francesc Busquets, el coordinador dels treballs, de l'empresa Atics SL, a la qual la Generalitat va encarregar el seguiment. El mateix equip està estudiant les restes del paleolitic (de fa, com a mínim, 12.000 anys) que fa uns mesos van rescatar en dos altres punts de la nova traça de l'N-260: al pla de Politger (Montagut), i a can Guardiola, al pla de Begudà (Sant Joan les Fonts), a l'àrea on estan construint un gran giratori: Busquets ha explicat que en cap dels dos llocs hi havia una concentració de material, sinó que estava molt dispers. Consisteix en peces d'indústria litica (puntes de fletxa i la pedra de la qual va ser extreta, per exemple), fetes no pas amb pedra volcànica, que és l'autòctona, sinó amb quars, importat d'una altra zona. Les restes s'han recollit per estudiar. La totalitat dels jaciments del pla de Politger i del pla de Begudà, i també l'imponent assentament neolitic de la Prunera quedaran sepultats sota l'asfalt de l'autovia. Quant als trams de la calçada romana, la majoria estan afectats pel nou traçat i no es podran veure. Els tècnics d'Atics estan restaurant també el pont Trencat, un viaducte romànic aixecat sobre una estructura probablement romana. Aquesta intervenció la financen les empreses que construeixen la variant.

(El contrapunt) Vist i no vist ·

Uau! Serà impressionant circular per la nova carretera sabent que tens a sota una via romana i uns assentaments paleolítics i neolítics! Segurament, si la variànt l'haguessin obert, posem per cas, fa trenta anys, d'aquestes restes ni tan sols n'hauríem sentit a parlar. És cert. Ies normatives que s'ham implantat els últims temps obliguén ara. a fer que uns arqueòlegs vigilin les excavadores. i, si s'escau, aturin els treballs. Però a la pràctica, això últim no passa mai. El que ha aparegut els últims mesos al subsòl de Montagut i Sant Joan les Fonts és important. Els científics ho hauran estudiat i en quedarà constància documental, però no s'haurà tocat ni un centímetre del projecte de la carreiera, només faltaria! I és que els temps canvien, però en el fons, molt menys del que sembla.

Altres notícies:
17/04/2001
24/08/2001