Aurora Martín estén l'estudi arqueològic d'Ullastret a tot el territori de l'entorn.

La constància i rellevància de la tasca que en el camp de l'arqueologia ha desenvolupat Aurora Martín ha estar reconeguda amb el Premi Important del Diari de Girona. Aurora Martín és actualment directora de les seccions de Girona i d'Ullastret del Museu d'Arqueologia de Catalunya, i fa més de trenta anys que dirigeix excavacions arqueològiques a les comarques gironines, a jaciments tant destacats des del punt de vista científic com la colònia grega de Rhode (Roses), el de Mas Castellar de Pontós, el castell medieval de Sant Pere de Ribes de Freser, l'Institut Vell i la plaça de Sant Domènec de Girona, el carrer del Forns de Llívia o la vil·la romana de Pla de Palol de Platja d'Aro.

Però la perla de la seva carrera, que a l'interès científic hi suma el turístic, és el jaciment ibèric d'Ullastret, amb desenes de milers de visitants anuals.

Aurora Martín se sent especialment satisfeta de l'orientació que està prenent aquest jaciment, i així ho va explicar durant el sopar de lliurament del Premi Important, celebrat al restaurant Maràngels.

A més a més dels representants del Diari de Girona, l'acompanyaven el delegat territorial de Cultura, Joan Domènech, i de la seva amiga i especialista en restauració de materials arqueològics Mercè Ferré, que fa 43 anys que treballa a Ullastret. S'inclouen en aquest jaciment l'Illa d'en Reixach i la necròpolis de Serra de Daró.

Aurora Martín es va mostrar satisfeta de la nova orientació científica que s'està donant a Ullastret amb la posada en marxa de l'estudi «pioner a Catalunya» del territori que envolta el jaciment, tasca que es fa en col·laboració amb la Universitat de Pau.

Així, l'arqueòloga explica que «fins fa poc imperava una idea equivocada segons la qual el món ibèric es va desenvolupar tancat dins un poblat fortificat, però res d'això, el poblat era la capital d'un territori ric i treballat comparable a les granges i altres instal·lacions com ara pedreres que fins fa cent anys hi havia disperses al camp envoltant les ciutats».

L'estudi de l'entorn d'Ullastret, tasca iniciada aquest any, ha permès, per exemple, relacionar l'ampliació de la muralla del poblat entorn de l'any 400 abans de Crist amb la fundació de granges i creixement generalitzat que va experimentar al mateix moment tot el territori.

«Estem iniciant un camí molt interessant i nou que pot donar resultats importants», va comentar Aurora Martín, convençuda que a Ullastret hi ha feina per excavar durant «els propers 200 anys» tal és la magnitud del jaciment.

L'arqueòloga és directora d'una altra joia, no només com a museu de la prehistòria i fins al món romà, sinó també per tractar-se d'un conjunt d'arquitectura romànica irrepetible: Sant Pere de Galligants.

En efecte, la seu gironina del Museu d'Arqueologia de Catalunya, que aquest any per primer cop podria superar els 30.000 visitants, té segurament la millor col·lecció d'eines de pedra i metàl·liques fabricades a la Regió de Girona pels nostres avantpassats. Aquesta col·lecció, injustament desconeguda pels mateixos gironins, està reben cada vegada més grups escolars que hi fan exercicis de comprensió del territori.

Aurora Martín és membre de la Junta de l'Institut d'Estudis Gironins, membre Corresponent de Deutsche ArchŠologische Institut, membre de la Comissió del Patrimoni, fundadora de la revista Cypsela i de la Sèrie Monogràfica del S.I.A.

També és organitzadora de les Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona i ha participat en nombrosos congressos i reunions científiques. Té més de 100 publicacions