Els dies 30 de novembre i 1 de desembre del 2000, s'ha celebrat al Mas la Torre de Girona, el I Congrés d'Història de Girona, organitzat per l'Institut d'Estudis Gironins. 

La llarga tradició historiogràfica i la copiosa i notable bibliografia de què disposa la nostra ciutat palesen a bastament l'interès que sempre ha despertat la història de Girona. No obstant això, els estudis i les recerques dels darrers anys adverteixen de l'existència d'alguns buits cronològics i temàtics, que fan necessàries una revisió i una posada en comú d'experiències i coneixements, com també l'aplicació de nous plantejaments en l'anàlisi dels diferents àmbits del nostre esdevenir històric. Aquest ha estat un dels objectius primordials de la convocatòria d'aquest primer Congrés, que ha aplegat, durant dos dies, un grup d'historiadors i de persones interessades per la història local amb la intenció de donar a conèixer llurs investigacions i de debatre-les àmpliament. Així ho posaren de manifest en els parlaments de l'acte d'obertura els professors David Vivó, en representació de l'alcalde de la ciutat, i Narcís Soler, membre de la junta de govern de l'Institut d'Estudis Gironins. Tot partint de la ponència marc, «Girona, clau de pas», el programa del Congrés s'estructurà en quatre ponències temàtiques, que s'obriren amb les conferències següents: «Girona, ciutat fluvial» (Anna Ribas, professora de la UdG), «Alimentació i cuina de Girona. Miscel·lània d'aculturacions i intercanvis» (Jaume Fàbrega, professor de la UAB), «Girona, de capital de drap a plaça forta» (Xavier Torres, professor de la UdG) i «Girona, economia de frontera» (Josep Oliver, professor de la UB). Els títols de la trentena de comunicacions presentades són ben il·lustratius de l''ampli abast temàtic; per esmentar-ne només alguns, recordem «Textos àrabs relatius a la ciutat de Girona» (Dolors Bramon), «Terrissa i terrissaires de Girona» (Narcís Soler), «La comunitat jueva de Girona...» (Sílvia Planas), «La fundació de Girona en la historiografia humanística (Mariàngela Vilallonga - Daniel Ferrer) o «Aproximació al Corpus Epigràfic de Girona» (Brígida Nonó). El Congrés ha servit també per presentar el volum XLI dels Annals de l'IEG i els dos primers llibres corresponents a Monografies Ciutat de Girona, Col·lecció Patrimoni Cultural. Cal fer una valoració molt positiva d'aquesta trobada. Ha estat, sens dubte, una bona ocasió per fer balanç del nostre passat, tot revisant el present i, així mateix, acollint propostes per al futur. Hom n'espera la continuïtat, amb una periodicitat de tres anys i amb caràcter monogràfic.

Dolors Condom i Gratacós

Altres notícies relacionades:

II Congrés d'Història de Girona