El XIV Col·loqui de Tardor de Banyoles ha rememorat l'educació fora de l'escola en l'època franquista.

Arantza Hernández / Banyoles - Ningú no pot oblidar la repressió cultural durant el franquisme, ni els que la van viure ni els nascuts en democràcia. L'escola en aquells moments havia d'estar a les ordres del règim, i és per això que escoltes, grups de teatre, música i cinema, organismes religiosos i entitats de diversa índole van dur a terme accions, tant aquí com a l'exili, per mantenir la identitat catalana. Aquest recull d'experiències, explicades pels mateixos protagonistes i per estudiosos del tema, han centrat el XIV Col·loqui de Tardor de Banyoles, titulat Resistència al franquisme i educació no formal, que es va tancar dissabte i deixa un complet llibre d'actes.

El XIV Col·loqui de Tardor a Banyoles, que va tenir lloc de dijous a dissabte, va reunir uns seixanta estudiosos de la història de l'educació als Països Catalans, amb alguna aportació externa, com ara la de l'holandès Willeim Frijhoff, que va oferir la conferència de cloenda. Per deixar constància de les aportacions que es van dur a terme, el Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, un dels organismes organitzadors, ha editat un llibre amb el mateix títol del col·loqui i totes les conferències i comunicacions presentades, amb la col·laboració del Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona.

És ben sabut que durant l'època franquista l'educació formal, l'escola, estava sotmesa al règim. Per aquest motiu s'ha volgut investigar un altre tipus d'educació, la no formal, que sovint queda en l'oblit però que és una eina molt poderosa per a la transmissió de valors i habilitats socials.

Des de les Illes Balears, fins al País Valencià, passant per indrets com ara Salt, Reus i la comarca d'Osona, i sense oblidar l'acollidor Mèxic, estudiosos i experts en la recerca historicoeducativa han exposat en aquest fòrum diverses experiències didàctiques i lúdiques que nombrosos membres de la societat civil catalana van dur a terme per resistir a la dictadura franquista.

Com recorda l'educador i exalcalde Salvador Sunyer i Aimeric, a Salt es va crear La Pastera (1967-1969). Aquesta entitat cultural estava oberta a tothom i oferia un gran ventall d'activitats en català: xerrades, sessions de cinema, exposicions de pintura, recitals de música i poesia, etc., per mantenir la llengua i la cultura en una època de repressió.

Molts republicans catalans van marxar a l'exili, i Mèxic va ser una de les principals destinacions. Allà, segons comenta José María Murià, fill d'exiliats i expresident del Colegio de Jalisco, el nombre de catalans exiliats augmentava i, per mantenir la cultura catalana viva, s'organitzaven trobades en què es bevia amb porró i es menjava botifarra. En les trobades sempre hi havia una enorme senyera i s'hi escoltaven Els segadors i La Santa Espina. A més, es va començar a publicar literatura en català i es van celebrar quatre edicions dels Jocs Florals.

ELS MAQUIS DE LA POESIA

Tornant a les terres catalanes, Agnès Toda i Bonet explica que a Reus, el 1945, van sorgir els Maquis de la Poesia, un conjunt de literats, liderats per Joaquim Santasusagna i Josep Iglesias, que aprofitaven les excursions per fer recitals clandestins de poesia catalana. La finalitat d'aquestes sortides, a més de gaudir dels recursos naturals propers, era evocar un fort sentiment nacionalista català.

No podem obviar el moviment escolta, que entre altres valors, vol que els infants desenvolupin l'autonomia, la responsabilitat i la cura dels més petits. Jordi Galofré pren com a referència el moviment escolta a Banyoles, que va començar a la dècada dels cinquanta, amb el masculí Agrupament Escolta Sant Martirià (1955) i l'Agrupament Mare de Déu de Montserrat (1958), per a noies. La llengua vehicular era el català i se seguien els principis de Baden-Powell. Actualment alguns dels que van formar part del primers grups són responsables de la política municipal.

Com bé esmenten Salomó Marquès i Josep González-Agapito en la presentació del llibre de les actes del col·loqui, «podríem anar multiplicant els exemples d'accions de resistència i de defensa de la pròpia identitat portades a terme per institucions i persones durant la llarga nit franquista».

Altres notícies:
06/01/2008
21/11/2007
19/09/2007