El seu objectiu és emprendre accions coordinades per pressionar les parts implicades en la solució del problema.

L’entitat es va crear el passat 24 de maig de 2005 i es va elaborar el manifest que transcrivim a continuació:

LES ENTITATS DE CALDES ES MOUEN PER A RECLAMAR LA RECUPERACIÓ DE SANT MAURICI

De moment, 30 entitats i col•lectius de la nostra vila s’han adherit al “Manifest en defensa del paratge de Sant Maurici” però es tracta d’un procés obert i esperem que ben aviat en siguem encara alguns més. Aquest manifest, juntament amb totes les adhesions, serà entregat a l’Ajuntament per tal de fer palesa la nostra preocupació envers la situació que pateix Sant Maurici. Esperem que aquesta acció serveixi per encoratjar els nostres representants municipals a actuar d’una forma valenta i decidida.

MANIFEST EN DEFENSA DEL PARATGE DE SANT MAURICI

Tots els pobles tenen el seu indret màgic i el de Caldes és, sense cap mena de dubte, Sant Maurici. A banda de ser un reconegut centre de devoció popular i suposat origen del “cognom” de la nostra vila, Malavella, aquest lloc és la font de nombroses llegendes molt arrelades a la nostra tradició (l’Hereu Riera, La Mala Vella,...) i jaciment historico-arqueològic i geològic de valor reconegut.

Tot això ajuda a augmentar l’estima de tots per aquest indret però, de ben segur, un dels principals atractius de Sant Maurici ha estat el fet d’haver actuat com el gran parc forestal del nostre poble. La gent del voltant de les Gavarres acudeixen a Els Àngels, els del la Vall d’Aro a la Font Picant o a Pedralta, els del voltant de Santa Coloma a Farners o Argimon i els de Caldes, Vidreres i rodalies a Sant Maurici.

Des del segle XIV, amb l’abandó del castell, la seva capella esdevingué un santuari per la gent dels voltants i deu ser des d’aquelles dates tant reculades, o potser abans, que els caldencs hi pugen cada 22 de setembre. En tot cas, no podem pas entendre la nostra Festa Petita sense totes aquelles colles dinant repartides entre les clarianes del bosc d’aquesta finca i menys encara amb la popularitat que ha tornat a assolir aquests últims anys en part gràcies a algunes entitats i gent que, a títol individual, treballen per engrandir-la. Tot i tractar-se d’un dia feiner per la gent que estudia o treballa fora de Caldes, tothom fa mans i mànigues per a ser-hi.

Fa uns 160 anys la bona voluntat d’uns quants propietaris del nostre poble va ajudar a mantenir aquesta tradició impedint que la finca passés en mans d’algú de fora, però ara les coses s’han enredat molt i sembla com si ningú vulgui o sàpiga com ensortir-se’n. En aquest últim any n’hem sentit de tots colors: el fet de no poder celebrar la missa dins l’ermita perquè diu que amenaça ruïna, les últimes declaracions al diari... fins i tot, aquests dies corre la veu que està a punt de canviar d’amos.

Amb aquest manifest, les entitats que aquí signem, volem donar a conèixer el que creiem que hauria de ser Sant Maurici i com ens sembla que s’hauria d’aconseguir. En primer lloc, el paratge de Sant Maurici ha estat fins ara i ha de continuar essent un espai de lliure accés, un racó d’espiritualitat i de recés però també un lloc d’esbarjo i divertiment en contacte amb la natura. Però cal actuar abans no sigui massa tard i és per això que creiem que la solució més viable, que no l’única, és la gestió de tota la finca per un ens públic mitjançant compra o qualsevol altre tracte que s’arribi amb els qui en aquests moments en pretenen la propietat.

Més d’un cop hem sentit a dir:

I quan ho tinguem de què en farem? És ben clar; mantenir-ho, protegir-ho i potenciar-ho mitjançant una gestió responsable, les idees no les acabarem pas.

I qui ho farà? Doncs creiem que ho ha de fer un organisme de nova creació, diem-ne fundació o patronat, que s’encarregui de vetllar pels interessos de tots i que estigui format per les diferents institucions implicades (Ajuntament, Parròquia, certes entitats del poble...).

I no en tenim prou amb l’ermita i el castell? Doncs no, Sant Maurici és un tot, una finca indivisa, una casa, una ermita i un castell que no tenen sentit sense l’entorn natural que els envolta.

A mitjans segle XIX la gent de Caldes, més o menys ben organitzats, van saber protegir aquest indret, ara, ja entrats al XXI, ens ho deixarem perdre?

Amics de Sant Maurici