Es proposen divulgar un patrimoni que consideren que està marginat.

RAMON ESTÉBAN - Besalú - Un grup d'estudiosos de la gnomònica d'arreu de l'Estat espanyol han fundat El Centre Mediterrani del Rellotge de Sol (CMRS) i han establert la seu a Besalú. A diferència de les entitats d'aquest tipus ja existents, es proposen fer sobretot una feina divulgativa així com reivindicar el valor científic, cultural i artístic d'aquests instruments, l'origen dels quals se situa a la prehistòria. A Catalunya queden uns 3.000 rellotges de sol, tant en cases de pagès com en edificis urbans.

«És un patrimoni riquíssim que gairebé mai no es té en compte quan es parla de restaurar o salvar un edifici», lamenta Bartomeu Torres, el president del CMRS, una associació fundada fa només uns mesos i que ha establert la seu a l'espai polivalent de Cal Campaner de Besalú. Els principals propòsits que té són catalogar els exemplars que vagin localitzant i, sobretot, donar a conèixer la gnomònica, la ciència –poc coneguda– que estudia aquests ginys. En això –remarca Torres– la nova entitat es diferencia de les nombroses associacions de gnomònica que hi ha arreu del món, en general, poc donades a la divulgació. Calculen que a Catalunya queden uns 3.000 rellotges, tant en zones rurals com en ciutats. Com que es troben instal·lats principalment en cases antigues, estan amenaçats pels projectes urbanístics. No obstant, darrerament n'estan posant de nous, sobretot en espais públics. Els iniciadors del CMRS són vint persones –algunes, gironines– i confien a anar augmentant el nombre de socis. Tenen previst organitzar sortides i tallers, col·laborar en la restauració i el manteniment dels rellotges i també editar una revista.

CIÈNCIA I ART

De rellotges de sol n'hi ha de molts tipus, amb decoracions, estils i tècniques molt variades. A més dels més coneguts de les façanes (els verticals) i la seva varietat horitzontal, existeixen, per exemple, els equatorials (el pla del rellotge és paral·lel al pla de l'equador), els meridians (només marquen el migdia), els que indiquen només una hora d'un dia determinat i els canònics (uns forats a les parets de l'església permeten el pas de la llum a les hores dels oficis). El més antic que es conserva a Catalunya és de l'època romana.