Resulten especialment interessants els exercicis de redacció que cada alumne havia de fer sobre l´activitat quotidiana.

Daniel Bonaventura - Sils - Una crida feta per l´Arxiu Municipal de Sils amb l´objectiu de muntar una exposició sobre l´escola franquista ha tingut molt èxit. Els veïns han aportat fotos, quaderns escolars i altres documents d´aquella època d´adoctrinament ideològic

L´arxiver municipal i comissari de l´exposició, Lluís Costa, ha explicat que la resposta de la població «ha estat massiva» i que molta gent ha portat fotos, mapes, quaderns escolars i altres objectes que componen pràcticament un dietari del que encara no fa tants anys era la realitat quotidiana, per més allunyada dels temps actuals que pugui semblar.

«El primer que es nota és que hi havia un control absolut dels continguts per aconseguir un adoctrinament dels estudiants entorn de la religió», assegura Lluís Costa.

Entre els documents exposats resulten especialment interessants els exercicis de redacció que cada alumne havia de fer sobre l´activitat quotidiana.

Aquestes redaccions, fetes sempre en castellà, permeten seguir la vida d´un nen de 10 anys que explica, per exemple, com havia d´anar a ajudar el pare a arrencar naps, a munyir les vaques o com calia anar a missa periòdicament.

Per Lluís Costa, aquest és el reflex d´una societat que encara era fonamentalment agrària i «es constata una situació social pèssima i també de l´ensenyament».

L´exposició L´Escola a Sils en temps de Franco (1939-1975) va quedar inaugurada ahir amb una presentació a càrrec de Salomó Marquès, professor d´Història de l´Educació de la Universitat de Girona, i serà visitable fins al proper dia 10 d´octubre. A més a més s´ha editat un opuscle amb un text del mateix Lluís Costa que intercala fotografies i reprodueix alguns d´aquells quaderns escolars de l´època.

Molta nostàlgia i poca crítica

L´experiència de fer la crida entre la població, analitzar els documents aportats i muntar l´exposició ha servit a Lluís Costa per adonar-se que bona part de la població es mira aquells fets «amb nostàlgia i sense cap actitud crítica».

No ha deixat de sorprendre a l´arxiver el fet que molts dels que van patir aquella època de repressió ara se la mirin en clau de nostàlgia, la qual cosa el porta a constatar «una manca de capacitat crítica».

Lluís Costa considera que aquesta exposició ha de servir per reflecionar sobre el propi passat i descobrir els elements més maquiavèl·lics del franquisme.

«Sembla que la població en general no acaba de ser conscient dels aspectes maquiavèl·lics d´un règim del qual també van ser víctimes».