Per primer cop es revisa a fons la transcendental centúria rosinca del 1875 al 1975

RAMON ESTÉBAN / Roses · L'exposició Roses, 1875-1975, del model comercial a la revolució turística, que es pot veure aquest estiu a la Ciutadella, s'ha completat amb un interessant llibre catàleg en què per primer cop es fa la dissecció d'aquell període històric, el particular segle XX de la vila, que tants canvis va portar. Al marge dels textos, elaborats per Josep M. Barris, Joan Falgueras i Jaume Santaló (comissari de l'exposició), la publicació ofereix l'interès afegit de les imatges que s'hi reprodueixen.

El treball està dividit en tres gran qüestions. De l'econòmica (que dóna nom a l'exposició i al catàleg), se'n cuida Jaume Santaló; , de la urbanística (Mirades al paisatge urbà de Roses en l'època contemporània), Joan Falgueres; i de la política (Poder, política i polítics a la Roses del segle XX), Josep Maria Barris.

Partint del port com a catalitzador de l'activitat econòmica, s'analitza l'evolució experimentada: de transport dels productes agrícoles a la pesca i, finalment, el turisme. Amb moltes dades estadístiques, queda palesa l'època daurada de mitjan segle XIX, com a punt de sortida de la producció d'una comarca i la seva capital en auge. La fil·loxera ( 1879) va marcar l'inici de la decadència. Aquell any, Roses tenia 3.219 habitants, una xifra que no es tornaria a assolir fins a la dècada del 1960, quan el sector terciari va reactivar l'economia local. El desenvolupament urbanístic aniria paral·lel als esdeveniments econòmics, però és arran del boom turístic que - apunten els autors - l'àrea urbanitzada es multiplica per deu en pocs anys. L'exposició i, sobretot, el llibre catàleg tenen diferents nivells de lectura. El més evident és el fotogràfic - nodrit a diferents col·leccions -, que permet resseguir amb la mirada els canvis de la vila. Aquestes imatges no tan sols tenen un evident valor documental, sinó que algunes són vertaderes obres d'art, fetes per Joan Coral, Xavier Miserachs, Català-Roca o Melitó Casals (Meli).

El poder en xarxa

R.E. · Que als pobles el poder està a mans d'uns pocs i entre ells ho maneguen tot, és ben conegut. Els autors del llibre, però, plasmen el cas de Roses amb una sèrie d'annexos titulats Xarxes familiars en la política local i aporten els arbres genealògics de nissagues que quasi s'han perpetuat a l'Ajuntament: els Boix-Flaquer-Torrà-Trulls; els Jacomet-Noguer-Denclar; els Llorens-Rahola; els Guerra; els Guitart-Brunet; els Cusí-Huguet-Trull; i els Mallol-Pairet-Pujol-Vicens.

Altres notícies:
26/06/2001
02/08/2002