L'obertura de les sales de la Guerra Civil, el franquisme i la transició culminen el procés de rehabilitació del museu de Girona.

EVA VÀZQUEZ - Girona - El Museu d'Història de la Ciutat de Girona inaugurarà dimarts vinent, a les 8 de la tarda, les sales dedicades a la Guerra Civil, el franquisme i la transició, l'últim període que quedava pendent d'articular en el discurs museogràfic d'aquest equipament que permet resseguir finalment, vint anys després de la presentació de les primeres sales permanents, la història de la ciutat des dels seus orígens prehistòrics fins a les eleccions democràtiques de 1979. El projecte dels nous espais, comissariat per l'historiador Jordi Font amb la col·laboració de Rubèn Doll-Petit i Elisabeth Oliva, reforça l'enllaç entre política, cultura, economia i vida quotidiana en un muntatge que recolza fonamentalment en els recursos audiovisuals concebut per Joan Casanovas.

Han passat quasi 25 anys des que es va inaugurar la nova seu del Museu d'Història de la Ciutat a l'antic convent dels caputxins de Sant Antoni i una vintena des que es van presentar les primeres sales permanents, i dimarts que ve, finalment, el discurs històric sobre la ciutat completarà el cicle amb l'obertura al públic de les últimes sales, a la planta superior del que havia estat l'Institut Vell. Pere Freixas, director del museu, i Lluïsa Faxedas, regidora de Cultura, insisteixen que cap procés d'ordenació museogràfica emprès de cap i de nou no es pot resoldre amb més celeritat, perquè tant la inversió requerida -exclusivament d'aportació municipal- com la claredat expositiva recomanen que s'avanci meticulosament per fases. Per això mateix admeten que, un cop enllestides les últimes sales, «es comença a veure que el plantejament de les primeres ja està quedant obsolet». L'aprofitament didàctic dels recursos audiovisuals és, de fet, el tret que més singularitza les noves sales en relació amb les precedents, tot i que tampoc no hi falta la tradicional exhibició d'objectes d'època, en especial fotografies, però també dibuixos dels bombardejos fets per escolars durant la Guerra Civil, cartells polítics, cartilles de racionament, aparells de ràdio de la col·lecció de Jaume Pol i, el més espectacular, una moto Narcla dels anys cinquanta i el sis-cents de la dècada del Desarrollismo. Els responsables del guió, els historiadors Jordi Font i Rubèn Doll-Petit, han volgut acordar el discurs a l'espai disponible intensificant la relació simbòlica entre el contingut i la seva presentació escenogràfica. Així, el visitant es veu afrontat a l'entrada mateix de la primera sala a una opressiva caixa fosca que suggereix alhora la idea de búnquer o refugi antiaeri amb el sostre rebentat, a l'interior del qual s'ordena el material relacionat amb la Guerra Civil, la revolució i la repressió dels dos bàndols; segons Font, per «no obviar tampoc els aspectes més dolorosos de la història». En el següent àmbit, rodejant l'episodi bèl·lic, s'il·lustra el llastimós exili, amb les llargues marxes fins a la frontera. El tercer àmbit introdueix el visitant en el primer franquisme, entre 1939 i 1959, documentat amb un audiovisual d'uns quinze minuts de durada amb imatges, per exemple, de la primera visita de Franco a Girona, el 1942, i els primers intents de modernització cultural impulsats sobretot pel Círculo Artístico. L'inconfusible sis-cents -cap vehicle tan rudimentari ha despertat mai tanta tendresa- presideix l'àmbit de la Girona del Desarrollismo (1960 i 1975), en el qual no s'estalvien les referències als abusos urbanístics i les desigualtats socials que va engendrar l'economia autàrtica del règim, com ara el barraquisme, la destrucció del patrimoni arquitectònic o l'ampul·lós Pla Perpiñà, que va quedar reduït a una tercera part per la irada oposició popular. Un pont de vidre amb fotografies de gran format de les manifestacions dels setanta connecta la primera sala amb la darrera, assenyalada amb la clàssica pilona publicitària inflada de cartells polítics, i dedicada a la transició, on es recorda l'activíssim paper de l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona, la creació d'El Punt i Presència, la multitudinària vaga de la construcció del 1976 o el primer míting del PSC. Per culminar la rehabilitació del museu, ja només faltarà reformar la torre de l'antic convent com a zona de serveis i temperar l'ambient: la calor a les noves sales, directament sota teulada, és infernal..