Exposició sobre el castell de Dosquers a Maià

Exposició sobre el castell de Dosquers, a Maià.

Es podrà veure fins l'1 de juny de 2008 al Casal de Maià de Montcal.

R.E. - Maià de Montcal - El castell de Dosquers ha inspirat una exposició de fotografies que es poden visitar al casal de Maià de Montcal els dissabtes i diumenges fins al dia 1 de juny. L'autora és la tècnica en patrimoni cultural Sabina Cortés, que oferirà una visita guiada al castell el dia 31.

(Diari de Girona, 21-5-2008)

Apareixen falsos hereus d´un castell del XIII que l´Ajuntament de Maià vol comprar

La manca de descendents de la propietat del castell de Dosquers ha provocat l'aparició de presumptes hereus que després no han pogut verificar la seva legalitat. L'Administració vol comprar la fortalesa del segle XIII

X.Valeri, Maià de Montcal. L'Ajuntament de Maià de Montcal cerca un propietari per poder comprar o negociar l'ús del castell de Dosquers, documentat el 1245. Segons va explicar ahir el regidor de Patrimoni, Salvador Moreno, les darreres dades de propietat del castell determinen que era del Bisbat de Girona. Això no obstant durant la llei general de desamortitzacions del 1855 l'Estat va subhastar els béns del clergat. Així que va ser comprat pels propietaris del mas Usall per 50.000 pessetes, prop d'un milió d'euros d'ara.
La tècnica de Cultura de Banyoles, Sabina Cortés, que ha investigat aquest tema, ha explicat que més tard el Bisbat va reclamar la propietat del castell i ara en el cadastre la Mitra figura com a propietària. Cortés ha precisat que un arrendatari dels terrenys del Mas Usall assegura que ha vist una escriptura de compravenda, signada pel rector de Dosquers, que donaria la propietat a la família de can Usall, mas situat a pocs metres de la fortificació. Els rector que va signar el document ha de ser Miquel Franch (1817-1857) o el seu successor Felicià Pou (1857-1878). El problema és que dels propietaris del mas Usall no n'ha quedat una descendència concreta. Per això, segons va explicar Salvador Moreno, l'Ajuntament i d'altres institucions han cercat descendents de la família per poder negociar amb una propietat. Tanmateix, tots els candidats a propietari del castell que fins ara han pogut trobar no han pogut confirmar els seus drets de possessió. El darrer, una dona resident a Madrid, era qui semblava ser la descendent dels Usall. Tanmateix, segons Sabina Cortés, ha mort fa poc. La cerca de l'Ajuntament ara està centrada als arxius notarials de Besalú, Banyoles i Olot on probablement es conservi una còpia de l'escriptura dels Usall. El problema principal, segons Moreno, és que mentre l'Ajuntament no hagi negociat amb la propietat autèntica no es pot fer cap actuació per netejar la vegetació que va enfonsant els murs de la fortalesa. Sabina Cortés ha explicat que els Usall eren uns terratinents molt importants al segle XIX que, segons ella, tenien la propietat dels 3 molins fariners. De fet, els Usall estan documentats a Dosquers ja al 1651, quan un Andreu Usall era el rector de Dosquers. L'Ajuntament desconeix l'existència d'un arxiu familiar de la família Usall que hauria de contenir la documentació de la compra de la fortalesa.
Pel que fa al castell, Sabina Cortés ha explicat que a l'Edat Mitjana marcava el domini del Bisbat respecte a les terres del comptat de Besalú i del monestir de Banyoles. Sabina Cortés ha explicat que la fortalesa era manada per un batlle, nomenat pel bisbe de Girona. El batlle a més de recollir les taxes podia impartir justícia en nom del bisbe als pobles i masies de Dosquers, Pedrinyà i Crespià. El castell, segons Sabina Cortés, també servia per controlar els camins que a través del Fluvià anaven a Besalú. Sabina Cortés ha definit la fortalesa com la clau del control feudal del territori de la fèrtil plana de Crespià, Pedrinyà i Dosquers i de la separació i protecció de les terres del Bisbat de Girona de les del monestir benedictí de Banyoles i de les del comtes de Besalú. De fet, en diferents documents medievals, el bisbe de Girona reclama al batlle que avisi els veïns del terme perquè es refugiïn dins els murs del castell com a prevenció del pas de les companyies (tropes mercenàries medievals contractades per reis i nobles).
De la fortificació, amagada entre la vegetació, al sector de llevant se'n conserva una paret de 8 metres amb un gruix de 110 cm. Al sector oriental s'ha conservat un bon pany de paret d'una alçada de 4,5 metres. Al sector de ponent hi ha més parets. A la banda de ponent, on no hi ha desnivell, hi fou excavat un vall d'uns 8 metres d'amplada. Se suposa que la fortalesa es va anar construint a partir d'una antiga construcció sobre la roca principal.
D'aquesta manera els arqueòlegs opinen que el recinte es va construir al segle XIII, però que la torre principal és molt més antiga. Per la seva part, Salvador Moreno ha explicat que l'interès de l'Ajuntament per la fortalesa és per incorporar-la al ric patrimoni arquitectònic de Maià de Montcal i fer-ne un punt d'atracció turístic. Moreno va opinar que Maià de Montcal, amb l'església de Sant Vicenç, el temple de Sant Martí de Dosquers, les capelles de Sant Prim i Sant Felicià i un important pont romànic és un punt d'atracció encara poc conegut.