Es va donar una visió comprimida del que ha suposat al llarg de la història per a la comarca de la Selva, aquesta via de comunicació entre el continent i la península.

El passat dia 18 de juny de 2005, va tenir lloc a la Casa de Rosa de Caldes de Malavella, el seminari anunciat sobre el Camí Ral de Girona a Tordera, organitzat per Janus, S.L., sota el patronatge de la Diputació de Girona a través del Patronat Francesc Eiximenis. Marcel Vila, que acabava de ser nomenat alcalde de Caldes, va obrir l’acte en el que era la seva primera intervenció pública amb aquest nou càrrec.

Miquel Borrell, va parlar  de la violència al llarg del Camí Ral des d’una perspectiva històrica. Va explicar la violència agressiva envers dels habitants de l’entorn, portada pel pas dels diferents exèrcits que l’utilitzaven com a via d’entrada a la península i va descriure també, la violència que havien de suportar els viatgers per part de la delinqüència local, que s’aprofitava de la seva vulnerabilitat. Les explicacions les va anar documentant amb la lectura de fragments de testimonis escrits deixats per viatgers i habitants al llarg del temps.

Joan Llinàs va explicar els orígens d’aquesta via de comunicació, com el lloc de pas natural pels desplaçaments des de les regions del nord dels Pirineus en direcció a les zones meridionals i centrals de la península, dintre la depressió delimitada per les serralades litoral i pre-litoral. Es va centrar sobretot en les èpoques ibèrica, romana, les invasions godes i sarraïnes fins a l’entrada dels francs, citant les poques restes arqueològiques que queden d’aquests períodes, però destacant la importància que tingué per la fundació de llocs com Girona o Caldes el domini romà del que llavors s’anomenava Via Augusta.

Elvis Mallorquí va transportar el camí, llavores anomenat Via Franciscana o Camí Públic, a l’època medieval i amb la documentació topogràfica aportada, va reconstruir el seu recorregut des de la sortida de la ciutat de Girona fins més enllà del Tordera, tant pel ramal interior com pel que es desviava cap a la costa, a la Creu de la Ma després de l'Hostal de la Thiona.

En Narcís Figueres va parlar de les diferents obres literàries en les que s’esmenta el Camí Ral, amb autors com Thomas Plater, Giacomo Casanova, Pi i Maragall, etc.. Al final la lectura de la crònica d’un viatger que ens explica la seva aventura en el pas pel tram de la Selva, va arrodonir la intervenció.

Finalment en Joan Llinàs va explicar de forma detallada i amb presentació fotogràfica, el que queda actualment del Camí Ral, tant del tram interior com del de la costa. Les successives transformacions s’han anat sobreposant al traçat inicial i estan fent desaparèixer els darrers vestigis de la primitiva via de comunicació.