És el tema del XIV Col·loqui de Tardor, que tindrà lloc a partir del dia 22/11/2007.

Ramon Estéban / Banyoles - Resistència al franquisme i educació no formal és el títol del Col·loqui de Tardor de Banyoles d'aquest any, que se celebrarà els dies 22 i 23 de novembre de 2007 a la sala d'actes del Club Natació. S'hi han inscrit uns seixanta estudiosos, molts d'ells especialitzats en la història de l'educació, provinents sobretot de Catalunya. La conferència pública d'obertura, que tindrà lloc demà al vespre, s'ha encarregat al president de la Secció Historicoarqueològica de l'IEC, Albert Balcells.

Com que durant la dictadura, per norma general, les aules estaven controlades, la resistència al franquisme en l'àmbit de l'educació s'exercia en ambients i espais alternatius: l'excursionisme, el folklore, els casals d'estiu o determinades associacions catòliques, per exemple. Aquest és el camp que tracta el XIV Col·loqui de Tardor, que es fa coincidir amb les XVIII Jornades d'Història de l'Educació. Habitualment, la trobada l'organitzen el Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles (CECB) i la Universitat de Girona (UdG). Aquesta vegada hi participa també activament l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), que commemora el centenari de la seva fundació. A més de l'esmentat Albert Balcells, els ponents del Col·loqui són Bernat Sureda, professor de la Universitat de les Illes Balears ( La resistència durant el primer franquisme); el professor Pere Fullana, de la mateixa universitat (Educar per a la resistència i el compromís. El cas de les Illes); Joan Soler, de la UVic (La resistència durant el franquisme consolidat); el membre de l'Acadèmia Mexicana de la Història Josep Maria Murià (La resistència cultural al franquisme en l'exili mexicà); Andrés Payà, de la Universitat de València (Biografies i memòria oral. Els estudis locals en el camp historicoeducatiu) i Williem Frijhoff, de la Universitat Lliure d'Amsterdam (Història de l'educació. Un balanç de l'evolució historiogràfica). Per altra banda, s'ha organitzat la taula rodona Testimonis de resistència cultural i cívica , en què intervindran el president d'Òmnium, Jordi Porta; el professor i escriptor Joan Solana, l'historiador Miquel March, el membre d'Acció Cultural del País Valencià Isidre Crespo i el professor de la UdG Pere Soler.

El sentit de l'oportunitat

Si bé els col·loquis de Banyoles són unes sessions científiques, sempre s'evita que caiguin en les abstraccions. Al contrari, és habitual que els organitzadors mirin de lligar-les amb temes que siguin d'actualitat. «Ara era una bona oportunitat de tractar d'un dels vessants de la memòria històrica relacionada amb el franquisme, ja que això està sent motiu de debat ciutadà», explicava ahir el president del CECB, Jeroni Moner. L'any passat segurament vam tenir l'exemple més clar d'aquesta voluntat: van dedicar el col·loqui a l'ase català, que era notícia sobretot per la recuperació de l'espècie que s'ha impulsat des de Banyoles. El 2004 , amb el Darder i l'Arqueològic pendents de reformes, es va aprofundir en els equipaments museístics del Pla de l'Estany i, un any abans les ponències van gravitar a l'entorn de la Carta Municipal del 1303 –el document fundacional de la ciutat de Banyoles– amb motiu del seu 700 aniversari.

Altres notícies:
06/01/2008
26/11/2007
19/09/2007