Inclou activitats paral·leles i visites quiades.

L. P. - Girona - L'exposició De Kerunta a Gerunda. Els orígens de la ciutat s'inaugurara el dia 22 de juny de 2007 al Museu d'Història de la Ciutat, a 2/4 de 8 del vespre. L'acte es farà coincidir amb la presentació del llibre del mateix nom, obra dels historiadors Lluís Palahí, Josep M. Nolla i Carles Vivó, i que està inclòs en la col·lecció Història de Girona. Tant en la mostra com en el llibre s'explica la història de Girona al llarg dels anys, des de la seva fundació per part dels romans al segle I aC. L'exposició es podrà veure fins al 7 d'octubre i inclourà activitats paral·leles, com ara visites guiades pels mateixos autors del llibre i comissaris de la mostra.

Es podrà veure fins al 7 d'octubre i explica de manera didàctica els seus orígens .

L. P. - Girona - De Kerunta a Gerunda. Els orígens de la ciutat és el títol de la mostra sobre els inicis de Girona, que es podrà visitar fins al dia 7 d'octubre a la sala d'exposicions temporals del Museu d'Història de la Ciutat. En la mostra es donen a conèixer de manera didàctica les primeres passes de la ciutat dins la història. A més, es complementarà amb activitats com ara visites guiades i comentades i itineraris teatralitzats, sobretot al juliol i l'agost, per posar la història encara més a l'abast de tots els públics

La història de la ciutat de Girona estarà més a prop dels gironins des d'avui. Els seus orígens s'expliquen en una exposició al Museu d'Història de la Ciutat que s'inaugurarà avui a 2/4 de 8 del vespre. Girona va ser creada pels romans la tercera dècada del segle I aC.

Però els voltants, on s'han fet nombroses excavacions, han servit especialment per entendre'n els orígens. Els treballs de recerca a l'oppidum de la muntanya de Sant Julià de Ramis han fet emergir la Kerunta preromana, amb més de cent anys de vida, traslladada i tornada a fundar més al sud pels romans entre els anys 80 i 70 aC, a l'estratègic espadat que es troba emplaçat a la confluència dels rius Ter, Onyar i Galligants on, a partir del triangle de la primera ciutat, Girona es va anar fent gran, des de l'any 1000, amb un creixement continuat, seguint el traçat de la Via Augusta.

Totes aquestes novetats, inclosos els precedents mitològics, literaris i historiogràfics, s'exposen en aquesta mostra. A més, s'ha editat un catàleg homònim, el número 41 de la col·lecció Història de Girona, en què s'inclouen aquests coneixements nous sobre els orígens de Girona. Així mateix, també s'han inclòs, tant en la mostra com en el catàleg, els mites i llegendes que intentaven explicar aquests inicis.

En aquest sentit mitològic, no fa ni trenta anys, es desconeixia l'origen de Girona, l'antiga Gerunda i, potser la més remota Kerunta, i s'havia servit del mite, amb fundadors com ara el personatge Gerió, per explicar-lo.

Aquesta mostra i el catàleg són fruit del conveni de col·laboració científica vigent, des de l'any 2004, entre l'Ajuntament de Girona i l'Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona en matèria de patrimoni cultural de la ciutat. Aquest institut ha estat el que ha comissariat la mostra organitzada per l'Ajuntament de Girona amb el suport de l'Obra Social de la Caja de Ahorros del Mediterráneo.

XAVIER CASTILLÓN. - Girona - L'exposició De Kerunta a Gerunda. Els orígens de la ciutat, comissariada per Josep Maria Nolla, David Vivó i Lluís Palahí, membres de l'Institut del Patrimoni Cultural de la UdG, es va inaugurar ahir al vespre a la sala oberta del Museu d'Història de la Ciutat de Girona, on es podrà visitar fins al 7 d'octubre. En un acte que va ser introduït pel director del museu, Pere Freixas, i en què també van intervenir representants de l'Ajuntament de Girona i de la Caja de Ahorros del Mediterráneo, Vivó va parlar d'aquesta exposició, «molt visual», que es complementa amb un llibre homònim. Els textos dels tres comissaris i d'altres autors amplien i detallen amb els resultats de les seves recerques sobre els orígens de la ciutat, el que la mostra només apunta en els seus tres àmbits: el mite –el gegant de tres cossos, Gerió, rep el visitant, que el pot adquirir com a desmuntable de cartró–; els precedents romans i ibers, amb el nucli fundacional de l'oppidum de Sant Julià de Ramis, i finalment, la fundació de Girona, explicada a partir de l'arqueologia. Vídeos, maquetes, peces originals i rèpliques completen una mostra que comunica a través d'una petita porta amb l'àmbit del museu dedicat a aquesta època.